Bassa de Puigventós Olesa de Montserrat

    Baix Llobregat
    Prop de la masia de Puigventós
    Camí de can Llimona i continuar en direcció nord cap a Puigventós. Uns 300 m abans camí direcció W.
    427

    Coordenades:

    41.56938
    1.90231
    408481
    4602549
    08147-172
    Patrimoni immoble
    Element arquitectònic
    Modern
    XVI
    Bo
    Inexistent
    Fàcil
    Altres
    Privada
    Fundació Territori i Paisatge (Catalunya Caixa). C/ Provença, núm. 261. Barcelona
    Jordi Piñero Subirana

    Pou d'una antiga font i bassa que pertanyien a la masia de Puigventós. Es trboa a uns 200 m cap a llevant de les ruïnes de la casa. L'any 1990 a conseqüència dels incendis va quedar parcialment visible el pou de la font, i el Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà hi va portar a terme una excavació que va permetre desenterrar una bassa que estava adossada al pou. El pou, que té tres metres de fondària, havia estat una deu d'aigua perduda amb el temps a causa de l'acumulació de terra. Adossada al pou hi ha una bassa de dimensions mitjanes (6,20 x 4 x 2,50 m). Sobre un dels murs hi ha dues lloses inclinades a manera de safareig. Aquesta bassa s'utilitzava per canalitzar les aigües cap a les feixes de conreu situades més avall. Segons la ceràmica apareguda en l'excavació, al segle XVI ja estava en funcionament i no gaire més tard va ser emplenada de terra per aconseguir una gran terrassa de conreu.
    L'any 1995 es van completar els treballs d'excavació de la bassa i s'arranjà la zona. La bassa ha estat impermeabilitzada i serveix com a punt d'abastament en cas d'incendi. Cal dir que aquest pou va merèixer una poesia del conegut excursionista Rubricatus.

    Situada en l'àmbit del PEIN de Montserrat i espai de reserva de la Fundació Territori i Paisatge

    Les excavacions realitzades han aportat materials que es poden datar al segle XII, i probablement el mas ja existia en aquesta època. Les primeres referències documentals són de principis del segle XIV, quan un tal Oriol es va casar amb una filla del propietari. L'any 1386 hi ha notícia d'un mas anomenat Colldoriol. Des d'aleshores ha estat ocupat amb més o menys intensitat. La edificació paral·lela que existia davant la façana principal, al sud, fa pensar els investigadors del CMRO en l'existència d'un barri fortificat construït a mitjan segle XVI que arribà a la plenitud durant el regnat de Felip III (1598-1621). La casa de Puigventós gaudí d'una gan prosperitat durant aquest període, com ha fa pensar la troballa d'enteixinats. A partir de mitjan segle XVI el nom dels propietaris, que anteriorment era Colldoriol, és Puigventós. Un document de l'any 1738 descriu la casa en perfecte estat de conservació. En aquesta època tenia una bassa per a regar els horts i també un trull d'oli, i tot el conjunt quedava tancat per un clos. La inscripció conservada a la casa, amb data de 1748, ha fet pensar a Àngel HERNÁNDEZ (1997: 256) que aquesta va ser reconstruïda després del terratrèmol de l'any 1748. Sembla, en tot cas, que la casa es va remodelar de nou en elgun moment entre el final del segle XVIII i principi del XIX, aprofitant els antics carreus i elements constructius. La masia va estar en funcionament fins a mitjan segle XX, quan va ser abandonada i va començar el seu deteriorament. Entorn de 1987 aquest mas va ser objecte d'una excavació arqueològica per part del Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà. Durant aquesta campanya es va trobar enmig de la pedra i la runa una destraleta de basalt polimentada de tipus neolític. Aquest fet, amb moltes reserves, podria ser un indici de vida prehistòrica en aquest indret. La masia es troba situada dins el PEIN de Montserrat i en terrenys adquirits l'any 2000 per la Fundació Territori i Paisatge, de Catalunya Caixa, amb la intenció de preservar les característiques naturals d'aquest entorn.

    Anònim (1992). "Notícia d'una antiga bassa prop de Puigventós", a Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà. Butlletí mensual, núm. 52 (abril)
    PÉREZ, Antoni (1989). "Puigventós, vestigis d'una gran masia", a Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà. Butlletí mensual, núm. 43 (abril)