Bassa de Cal Manel
Rellinars

    Vallès Occidental
    Cal Manel - obaga de la Serra del Ginebral
    469

    Coordenades:

    41.65785
    1.90911
    409172
    4612364
    Número de fitxa
    08179 - 376
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Element arquitectònic
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XIX-XX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Difícil
    Altres
    Titularitat
    Privada
    08178A001000100000OO
    Autoria de la fitxa
    Jordi Montlló i Laura Bosch

    La bassa i el safareig de Cal Manel estan situats abans d'arribar a la casa. Un cop passada la cadena, per sota del marge esquerre, al bell mig d'un rasot que baixa del serrat. L'accés es fa pel camí de Cal Manel que s'inicia entrant per darrera Les Ferreres, a uns dos-cents metres agafant el trencall de mà esquerra sense mai deixar-lo.
    El conjunt consisteix en una bassa de planta ovoïdal adossada al marge del camí. Està excavada a la roca amb murs pedra irregular. L'interior està totalment impermeabilitzada amb morter de calç. Una part està coberta amb una volta de pedra molt ben conservada, tot i que n'ha perdut una amplada de cinquanta centímetres. Adossat, per un dels costats hi ha un safareig de planta quadrangular d'1,20 m de costat i fondo, que segueix el mateix sistema constructiu. Fins i tot la rentadora està arrebossada. Per la part frontal hi ha un muret al qual s'hi accedia per un parell de graons. Permetia estar a l'alçada per rentar la roba. Al mig, protegit per una llosa de pedra calcària, com si es tractés de la boixa d'una tina, hi ha el broc del desaigua. Per les restes observades al terra, l'aigua, perquè no es perdés es canalitzava per un rasot encara present cap els horts. Un filat protegeix tot el perímetre de la bassa.

    Una dada molt important per entendre la vida en el medi rural, són les construccions derivades de l'aprofitament de l'aigua, que sense voler-ho, esdevenen un testimoni de primer ordre de les formes de vida del passat, que ens expliquen especialment l'aprofitament econòmic d'aquest medi i adquireixen, d'aquesta manera un valor patrimonial. Les estructures pròpies d'aquesta arquitectura popular varen ser destinades a la captació i recollida d'aigua, si bé la seva diversitat tipològica respon a l'adaptació segons les característiques del terreny i les seves propietats hídriques.