Barriada de Sant Miquel
Aguilar de Segarra

    Bages
    Camí dels Plans, a tocar de l'església de Sant Miquel d'Aguilar
    Emplaçament
    Entre l'església de Sant Miquel d'Aguilar i Can Cases
    530,8

    Coordenades:

    41.7477
    1.62832
    385952
    4622673
    Número de fitxa
    08002 - 156
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Conjunt arquitectònic
    Medieval
    Modern
    Contemporani
    Segle
    XV-XVII
    Estat de conservació
    Regular
    L'antic barri medieval no existeix però es mantenen alguns masos habitats.
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    Diversos propietaris
    Autoria de la fitxa
    Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals

    Durat la baixa edat mitjana a l'entorn de l'església de Sant Miquel hi havia un barri format per tretze cases, quinze si s'inclouen la Riera i Mas Pujol.
    Aquestes cases eren situades a banda i banda del camí vell de Calaf formant un petit poble, el centre del qual era l'església de Sant Miquel. Al segle XV hi havia tres masos principals El Mas Ferrer, el Mas Ferriola i el mas Sala, actualment Cal Cases, l'amo del qual n'era el batlle. Al voltant d'aquests tres n'hi havia altres més petits com el Mas Gal·li, el mas Coll, el mas Cucala el Mas Pons, el Mas Torroella.
    Al segle XVII però el barri estava completament abandonat i la població d'Aguilar es va anar concentrant progressivament al que avui és el barri del Raval. Actualment les evidències d'aquell antic barri són principalment l'església de Sant Miquel i el masos del Cal Montserrat i Cal Cases (antic mas de La Sala).

    Actualment el barri com a tal ha desaparegut, però hi ha alguns masos habitats.

    Al capbreu de 1649 la família Sala haurà desaparegut i bona part d'aquestes cases més petites excepte el mas Pons, que serà de Cal Montserrat, formant part del mas de La Sala que canviarà el nom per Cal Cases.
    Després d'aquesta davalla les grans cases van ser ocupades de nou per noves famílies el segle XVI, però la recuperació va ser molt lenta i al segle XVII pràcticament tot estava ensorrat i abandonat. (PACERISES 2000: 73)

    PARCERISAS I COLOMER, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages.