Barraca sota el Turó de Tagamanent
Tagamanent
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Aquesta barraca d'adscripció desconeguda es tracta d'una construcció de pedra local, sense treballar i lligada amb fang, les pedres es disposen en filades planes i van alternant de tamany per lligar i fer més sòlida l'estructura. No conserva la coberta, tot i que segurament seria a una sola vessant amb lloses planes o troncs. Constitueix una estructura rectangular de mides força comunes, fent 2'30 m d'ample per 3'50 m de llarg, amb una sola obertura. Una de les parets, està arrebossada per dins; i tota l'estructura es conserva a 1'60 m d'alçada. El fet de tenir una entrada tant rectangular i l'arrebossat la fan diferent de la resta d'estructures esmentades.
Es troba situada ben bé al costat del camí que puja de Santa Eugènia al Turó de Tagamanent, estant més subjecte a remodelacions o canvis arquitectònics.
Història
Aquesta barraca, construïda en un moment cronològic incert, s'ha de relacionar amb la resta d'estructures de tradició popular i comuna a tot el Montseny. Construcció que ens evidencia la realització d'unes pràctiques econòmiques basades en la ramaderia i el pastoreig. Les barraques de pastor, són estructures senzilles per respondre a les necessitats bàsiques que pugi tenir el pastor dalt la muntanya. Les principals funcions són la de oferir aixopluc, la de magatzem, i per resguard del temps, durant uns períodes determinats de l'any. La seva construcció és força modesta, utilitzant material perible (principalment fusta i branques) i pedra local, sovint reaprofitada i poc treballada. La base és una estructura de pedra de poca alçada, construïda a pedra seca, i sovint falcada amb petites pedres situades a les juntures. La coberta sol ser més lleugera, una estructura de fusta, tot i que també es documenta àmpliament l'ús de les lloses. Aquestes construccions apareixen a tota l'àrea mediterrània i venen condicionades per les relacions econòmiques amb el medi, com en aquest cas serien les tasques relacionades amb el pastoreig i la ocupació de les zones més aptes per pastures. La seva adscripció cronològica és de difícil precisió; aquestes construccions d'antiga tradició, s'han datat a partir del segle XVII i XVIII, donada l'explotació de les parts més altes de la muntanya, tant per pastures com per carboneig o desforestació.
Bibliografia
IPEC-Montseny (1998), n. 3915. LLOBET, S. (1991). El medi i la vida al Montseny. Granollers. p. 266-288.