Barraca entre Argençola i Navàs II
Castellnou de Bages

    Bages
    Nord-oest de Castellnou de Bages
    Emplaçament
    Des de la carretera de Súria a Argençola BP- 4313, al costat de carretera oposat a cal Tico

    Coordenades:

    41.85582
    1.78671
    399291
    4634480
    Número de fitxa
    08062 - 180
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Modern
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XVIII-XX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    Ref. cad.: 001A00042
    Autoria de la fitxa
    Marta Lloret Blackburn

    Barraca de vinya de petites dimensions i de planta quadrangular. Es troba situada en una pendent, i s'ha alçat aprofitant el desnivell del sòl. El material de construcció emprat és la pedra seca, que ha estat encaixada formant un mur de fileres regulars fins a coronar-la amb una filada de lloses planes que es tanquen cap a l'interior formant una volta cònica. La volta es troba coberta per terra i pedres de petites dimensions, i allà on arrenca aquesta a l'exterior, hi ha una cornisa senzilla de pedra formada per les lloses de coberta. La porta d'entrada té una llinda plana que consisteix en una llosa monolítica gruixuda, i les pedres que formen els brancals i els eixos dels murs són de majors dimensions i estan disposades de forma regular.

    El conreu de la vinya al Bages té uns orígens molt antics. Es creu que la hipotètica ciutat romana de Bakasis seria una peça clau a l'hora de donar una cronologia a aquest conreu al Bages. L'etimologia de Bakasis es troba relacionada amb Bacus, déu grec del vi i l'embriaguesa, i d'aquí sorgeixen els noms Bagas, Baias, Bages o Baies, entre d'altres, documentats al segle X. La tradició del conreu de la vinya en aquesta comarca es mantindrà al llarg de l'Edat Mitjana seguint uns nivells de producció irregulars fins que, a l'entrada del segle XVIII, passa a ser un dels productes més importants per al desenvolupament de la zona. Al segle XIX passà a ser una de les comarques que produïa més vi de Catalunya. Però a finals d'aquest segle, la fil·loxera, plaga provinent de França que afectava la vinya, es produí una gran retrocés del conreu i amb aquest una forta crisi social i econòmica. Tot i la implantació de ceps americans, que no patien els efectes de la fil·loxera, el conreu de la vinya no tornaria a assolir els mateixos índexs de producció al Bages, com és el cas de Castellnou de Bages. La majoria de les barraques de vinya i feixes que conserva el municipi daten d'aquest període anterior a la crisi de la fil·loxera. La seva construcció es relaciona estretament amb la vinya, ja que en llaurar el camp, la pedra seca que es treia s'utilitzava per fer les feixes o les barraques, que servien per aixoplugar el pagès, per guardar les eines, o bé, en alguns casos, residir-hi.

    PLANS MAESTRA, Jaume (1994). Construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Secció d'Estudis del Centre Excursionista de la Comarca del Bages. Manresa.
    SOLER BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Centre d'Estudis del Bages. Manresa.