Dues són les plagues que van afectar al cultiu de la vinya a Rubí: l'any 1880 arriba la fil·loxera, i cap al 1915, el mildiu, malaltia que ataca els pàmpols i, algunes vegades, els raïms dels ceps. Poc després de l'aparició d'aquesta segona plaga, es posa en boga la fórmula del "caldo bordolés" al 2% o sigui 2 kg de sulfat de coure i 1 kg de calç per 100 litres d'aigua, la qual s'ha estat utilitzant fins avui. La forta invasió del míldiu, ocasionà, el 1915, o sigui, el mateix any de la seva aparició, la pèrdua de la quasi totalitat de la collita de raïm. Això va fer que s'accelerés la construcció de dipòsits d'aigua per a facilitar la confecció del "caldo bordolés". Aquests dipòsits són de totxo i es fan a sota terra, amb una pica al damunt. S'omplen de l'aigua de la pluja, encaminada per una rasa, la qual després transvasa el pagès amb un bujol, per omplir la pica (XERCAVINS, 1989).