Barraca del Cartró
Gelida

    Alt Penedès
    Al camí del fondo del mas Granada, a uns 500 m del coll de Portell.
    Emplaçament
    A prop del camí.
    534

    Coordenades:

    41.41002
    1.87769
    406199
    4584883
    Número de fitxa
    08091 - 230
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Element arquitectònic
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XIX-XX
    Desconeguda
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    Xarxa natura 2000
    Natura 2000
    Àrea especial de protecció
    Sòl de protecció Especial (P.E.I.N. de les Muntanyes de l'Ordal. Xarxa Natura 2000)
    Sòl de Protecció Especial (Pla territorial Metropolità de Barcelona, Pla Director Territorial de l’Alt Penedès)
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    Wikipedra 17599; IPEC 960214
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    08090A008000110000ZI
    Autoria de la fitxa
    Gerard Panadés. INSITU SL

    Barraca de pedra seca aïllada de planta circular i de falsa cúpula.

    És una barraca gran, amb la llinda plana i els muntants verticals i de carreus molt grans. Es tracta d'una barraca de vinya. La coberta té una capa de vegetació ben arrelada que dona solidesa a l'estructura. L'accés és obert i des de dins es pot contemplar com no s'escola ni un raig de llum per les parets o coberta, cosa que ens indica el bon estat de l'estructura. Té una petita obertura a la part posterior a manera de finestra o de respirador.

    A dins hi trobem dos seients individuals fets amb tronc.

    La majoria de les cabanes o barraques de Gelida tenen relació amb el cultiu de la vinya. Aquest cultiu va ser predominant a tota la comarca fins que a finals del segle XIX hi va arribar la plaga de la fil·loxera i el va arrasar completament. No va ser fins uns anys més tard que es va trobar la solució d’empeltar ceps sobre arrels de cep americà o canviant de cultiu, però llavors ja s’havien abandonat i reparcel·lat les finques més inclinades i properes al bosc.

    Les barraques que anaven relacionades amb aquest cultiu servien tant de magatzem d’eines com d’aixopluc i algunes, fins i tot, s’havien utilitzat per dormir-hi, sobretot les més allunyades del poble i de les masies. Les pedres que es feien servir per a la seva construcció provenien del desbrossament dels camps de cultiu.

    AAVV. (2002). L'arquitectura dels oficis. Pagès Editors.