Barraca del camí de Sapera
Pontons

    Alt Penedès
    Camí de Sapera. Sud de Pontons.
    Emplaçament
    Des de Pontons agafar la BV-2122, passat el km 7, el primer a l’esquerre.
    568

    Coordenades:

    41.39741
    1.53033
    377142
    4583917
    Número de fitxa
    08168 - 74
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Contemporani
    Popular
    Segle
    ss. XIX-XX
    Desconeguda
    Estat de conservació
    Dolent
    Enderrocada per la part posterior i coberta de vegetació.
    Protecció
    Inexistent
    Inexistent
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    Wikipedra 23470
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    08167A013000040000MW
    Autoria de la fitxa
    Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.

    Enderrocada per la part posterior i coberta de vegetació.

    Les barraques de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària. Són edificacions realitzades amb la tècnica de la pedra seca (tècnica declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO l’any 2018), que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. En la majoria dels casos són construccions simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal.

    La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, tenir un espai on guardar l’utillatge agrícola i també una zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge.

    - ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.

    - RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.