Barraca de vinya prop de can Coscoll 1
Sant Just Desvern
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Barraca de vinya de planta circular orientada al sud, que es troba excavada parcialment a un marge de llicorella. Correspon a la tipologia constructiva aèria adossada al marge. La part excavada de l’estructura al terreny natural arriba fins a 1,10 m aproximadament, sent la resta del parament construït en pedra.
La part frontal és de pedra lligada amb fang i presenta una porta d’accés coronada per una llinda plana, feta a partir d’un gran bloc triangular de pedra. La coberta és de falsa cúpula realitzada a partir de filades de pedra per aproximació, que queda rematada per dues lloses.
Presenta una planta interior d'1,60 m de diàmetre, 1,15 m d'alçada i una amplada de paret de 0,60 m.
És la barraca número 4 del Catàleg del Butlletí de la Secció Excursionista de l'Ateneu Santjustenc.
La barraca es troba dins de la serra de Collserola, espai que forma part de la Xarxa Natura 2000, una xarxa europea d'espais naturals protegits que té com a objectiu garantir la biodiversitat mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de les espècies de flora i fauna silvestres d'interès comunitari. El 5 de setembre de 2006, el Govern de Catalunya, amb l’Acord de Govern 112/2006, aprova la llista definitiva de LIC (Lloc d’Importància Comunitària) i de ZEPA (Zona Especial Protecció Aus) que configura la Xarxa Natura 2000 al nostre país.
El Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola (PEPNat), aprovat el 2020 amb aprovació definitiva per Acord de Govern de la Generalitat de Catalunya en sessió del 6 d'abril de 2021, estableix les directrius per a la preservació dels valors naturals i paisatgístics del parc, així com per a la regulació dels usos i activitats que s'hi desenvolupen. Aquest pla és l'eina principal per a la gestió sostenible de l'espai natural.
La tècnica de la pedra seca va ser inscrita a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la UNESCO, en data 28 de novembre de 2018.
Història
Les barraques de vinya, els murs de pedra seca, les mines d’aigua i les fonts, formen part del paisatge rural des de fa segles. Aquestes construccions són el testimoni de l’intent de domesticar l’entorn natural, per facilitar un terreny òptim pel conreu, per refugiar-se de les inclemències meteorològiques, per guardar les eines del camp, per tancar el ramat o per proveir-se d’aigua en zones d’escassetat de recursos hídrics.
Les barraques de vinya repartides pel territori, amb la seva simplicitat estètica, però alhora amb la seva complexitat constructiva a partir de la tècnica de la pedra seca, han estat utilitzades en contextos rurals fins ben entrat el segle XX. Aquestes estructures servien als pagesos per guardar eines, com espai de descans, per protegir-se del mal temps i per tancar els animals de tir o petits ramats, en el cas de les més grans.
Construïdes fent servir el material més a l’abast al camp, només pedres procedents de desempedregar els camps de conreu, han estat construccions sòlides, sostenibles i integrades totalment en l’entorn, que donen al paisatge una identitat pròpia i singular i ens expliquen com era la vida al camp en temps passats. A partir d’una tècnica en la qual les pedres es disposen sense cap argamassa o morter d’unió, en filades per aproximació, han arribat fins avui gràcies a la seva solidesa.
Bibliografia
COSTA SOLÉ, Roger (2019). "La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO". Revista d’etnologia de Catalunya, núm. 44, p. 229-236.
OCHOA GONZÁLEZ, Juli (1980). "Les barraques de vinya de Sant Just Desvern". Butlletí de la Secció Excursionista de l'Ateneu Santjustenc, núm. 109.
