Barraca de vinya prop de ca n'Oliveres 2
Sant Just Desvern
Ubicació
Coordenades:
Classificació
El Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola (PEPNat), aprovat el 2020 amb aprovació definitiva per Acord de Govern de la Generalitat de Catalunya en sessió del 6 d'abril de 2021, estableix les directrius per a la preservació dels valors naturals i paisatgístics del parc, així com per a la regulació dels usos i activitats que s'hi desenvolupen. Aquest pla és l'eina principal per a la gestió sostenible de l'espai natural.
La tècnica de la pedra seca va ser inscrita a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la UNESCO, en data 28 de novembre de 2018.
Descripció
Barraca de vinya de planta semicircular que aprofita una paret rocosa. Correspon a la tipologia constructiva de barraca aèria adossada al marge.
Conserva molt poca alçada dels paraments construïts en pedra seca, apreciant-se la porta d’accés. Els fons de la barraca és la paret rocosa sobre la qual es recolza la mitja circumferència construïda.
És la barraca núm. 10 del catàleg del Butlletí de la Secció Excursionista de l'Ateneu Santjustenc.
Història
Les barraques de vinya, els murs de pedra seca, les mines d’aigua i les fonts, formen part del paisatge rural des de fa segles. Aquestes construccions són el testimoni de l’intent de domesticar l’entorn natural, per facilitar un terreny òptim pel conreu, per refugiar-se de les inclemències meteorològiques, per guardar les eines del camp, per tancar el ramat o per proveir-se d’aigua en zones d’escassetat de recursos hídrics.
Les barraques de vinya o cabanes de pedra repartides pel territori, amb la seva simplicitat estètica però alhora amb la seva complexitat constructiva a partir de la tècnica de la pedra seca, han estat utilitzades en contextos rurals fins ben entrat el segle XX. Aquestes estructures servien als pagesos per guardar eines, com espai de descans, per protegir-se del mal temps i per tancar els animals de tir o petits ramats, en el cas de les més grans.
Construïdes fent servir el material més a l’abast al camp, només pedres procedents de desempedregar els camps de conreu, han estat construccions sòlides, sostenibles i integrades totalment en l’entorn, que donen al paisatge una identitat pròpia i singular i ens expliquen com era la vida al camp en temps passats. A partir d’una tècnica en la qual les pedres es disposen sense cap argamassa o morter d’unió, en filades per aproximació, han arribat fins avui gràcies a la seva solidesa.
Bibliografia
COSTA SOLÉ, Roger (2019). "La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO". Revista d’etnologia de Catalunya, núm. 44, p. 229-236.
OCHOA GONZÁLEZ, Juli (1980). "Les barraques de vinya de Sant Just Desvern". Butlletí de la Secció Excursionista de l'Ateneu Santjustenc, núm. 109.
