BARRACA DE VINYA DEL CAMÍ DE SANT PERE 4 Copons

Anoia
Entre el camí de Sant Pere i la carretera C-1412
08071-305
Patrimoni immoble
Edifici
Contemporani
XIX-XX
Bo
Inexistent
Fàcil
Productiu
Privada
Ref. Cad.:08070A00300046
P. Barbado. OPC

Barraca aïllada de planta rectangular, bastida en la tècnica de la pedra seca i coberta per una volta de canó lleugerament apuntada. La volta està feta mitjançant la successió de filades consecutives de pedra escairada, que van formant l'arc de mig punt a mesura que es van alçant. La meitat de l'accés està tancat per un mur de pedra seca format amb pedres de diverses mides disposades regularment, i amb pedretes falcant les juntes. Aquest mur té una petita obertura a l'extrem de ponent. La barraca està coberta exteriorment per una capa de terra i pedruscall i compta amb una filada de lloses planes que fa de voladís. A l'interior de la barraca hi ha una llosa de pedra molt prima, encastada als murs de tramuntana i llevant, que fa repisa. La construcció està bastida amb pedres escairades i sens treballar de diverses mides, disposades de manera regular. També hi ha pedres petites per falcar els espais entre les juntes.

Segueix la descripció de la fitxa 259

La tècnica de la pedra seca o pedra en sec consisteix en encaixar pedres sense utilitzar cap tipus de morter ni argamassa per lligar-les. En ocasions s'utilitza terra per tapar els forats que hi puguin quedar, amb la intenció d'evitar filtracions d'aigua. També es pot utilitzar aquesta terra barrejada amb pedruscall a l'interior dels murs, a mode de reble.
A Copons, les barraques de pedra seca estan directament relacionades amb el cultiu de la vinya, tot i que també amb l'agricultura i amb altres usos com l'aixopluc davant les inclemències del temps o com a magatzem per guardar-hi eines. Les de dimensions més grans, fins i tot, s'utilitzaven com a refugis pels animals. De fet, les barraques de Copons cobertes amb volta són de grans dimensions i, un gran nombre d'aquestes, s'utilitzaven precisament per guardar-hi bestiar. Aquest tipus de construcció era força freqüent a la zona de l'Alta Anoia durant el segle XIX.