Barraca de vinya de la tina Llobregat
Talamanca

    Bages
    Pista forestal Viladordis-Talamanca km 4, 08279 Talamanca
    Emplaçament
    Pista forestal Viladordis-Talamanca. Un cop creuem el riu seguim uns 600m i la trobem l'esquerra

    Coordenades:

    41.7244
    1.87787
    406667
    4619786
    Número de fitxa
    08277-194
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Contemporani
    Segle
    XVIII-XIX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    Ref. cad.: 001A00019
    Autoria de la fitxa
    Quim Serdà i Manau

    Es tracta d'un conjunt format per una tina i una barraca totalment reformats. Com a edificació auxiliar a la tina hi trobem una barraca de planta quadrangular (320 cm x 300 cm) adossada al costat sud d'aquesta, i que igual que la tina, ha estat recentment reformada. El parament està fet de pedra seca mitjançant carreus de diferent mida i en algun cas molt ben escairats, sobretot a les cantonades i entrada. Trobem petites falques de pedra repartides per tota l'estructura. L'entrada, oberta a migdia, presenta una llinda monolítica ben treballada sostinguda damunt dos brancals formats per carreus ben escairats i disposats. Les mesures de l'entrada són les següents: 120 cm d'alt, 60 cm d'ample, i 70 cm de gruix. Pel que fa a l'alçada interior, la barraca arriba als 290 cm. La coberta és feta per el mètode d'aproximació de filades, tancant al capdamunt amb una llosa. Exteriorment, està recoberta per terra. A l'interior hi trobem un amagatall o fresquera (40 cm x 40 cm) i el broc de la tina, ambdós situats al parament nord. A l'exterior, i al costat de l'entrada, una petita banqueta complementa el conjunt. AADD (2005:156)

    En el cas del Bages, la presència de barraques està íntimament relacionada amb el conreu de la vinya. Tot i que actualment la vinya ha quedat reduïda a unes àrees molt concretes, la comarca compta amb una llarga tradició vinícola. Hi ha estudis que ens parlen de la importància de la vinya en aquesta zona durant l'època romana i medieval. La continuïtat d'aquest conreu i la seva importància queden palesos pels nombrosos testimonis que encara queden presents. A principis del XVIII la vinya ja era molt important a la zona del pla. A partir d'aquest moment es va viure una extensió del conreu al Bages, més en el pla que en els altiplans, que arribarà fins al s. XIX. Superada la crisi de la fil·loxera, el conreu de la vinya recuperarà el nivell productiu anterior a la crisi fins a principis del segle XX, quan el reclam de noves inversions en el camp vitícola comportà l'abandonament de terres per part d'un gran nombre de petits pagesos. El conreu de la vinya requeria una contínua presència del pagès al vinyar, fet que comportava la necessitat de disposar d'un lloc proper on aixoplugar-se o guardar les eines, més si tenim en compte que sovint hi havia una distància considerable entre la peça de conreu i la residència del pagès. La majoria de barraques tenen les parets interiors completament fumades, la qual cosa sosté la idea que servien com a aixopluc davant dels possibles canvis climàtics. Les magnífiques condicions tèrmiques que ofereixen l'interior de les barraques devien ésser una bona compensació dels rigors del sol estival, i també un lloc segur on esperar a recer el final d'un temporal. A part d'aquestes utilitzacions més genèriques, hi havia tot un seguit de funcionalitats més específiques que no es poden deixar de banda. El pagès, adaptava les construccions de pedra seca a les seves necessitats, les quals podien variar molt segons l'època, el lloc o el conreu. Als municipis bagencs del Pont de Vilomara, Talamanca i Mura, les barraques s'adossaven a les tines que hi havia a prop dels camps. A més de refugi servia per protegir l'accés a la tina per la part inferior. Les barraques bagenques presenten uns trets molt uniformes. El material bàsic és la pedra utilitzada gairebé sense treballar. Només en els llocs més destacats de la construcció, com les cantoneres, llinda o obertures es retallen les arestes dels blocs. Les barraques bagenques destaquen sobretot per la seva simplicitat. Són de dimensions reduïdes si les comparem amb les construccions més meridionals o baleàriques. La planta és quadrada o circular i d'un sol habitacle. SOLER (1994:22)

    AA.DD (2005). Tines a les valls del Montcau. Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Farell Editors, Sant Vicenç de Castellet. SOLER i BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Centre d'Estudis del Bages, Manresa.