Barraca de vinya 6 - 23227
Pallejà

    Baix Llobregat
    Els Tres Turons.
    Emplaçament
    A uns 60 m al sud-est dels Tres Turons. S'hi pot arribar des del camí de les Rovires.
    160

    Coordenades:

    41.433718500967
    1.9844216080012
    415150
    4587404
    Número de fitxa
    08157 - 61
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XVIII-XIX
    Estat de conservació
    Regular
    Petit enderroc.
    Protecció
    Inexistent
    Inexistent
    El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la UNESCO pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus.
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    Barraca 23227 de la Wikipedra
    Accés
    Difícil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    08156A001000050000FF
    Autoria de la fitxa
    Ainhoa Pancorbo Picó

    Construcció del tipus aèria adosada a un marge, de planta circular de 2,5 m de diàmetre i una alçada d'1,5 m a la part central. Està orientada al sud-est, amb una porta acabada amb llinda plana. El mur perimetral fa entre 70 i 80 cm de gruix. Construïda amb pedra vermella de sauló abundant a la zona. La porta fa 70 cm d'amplada a la part externa per 50 cm a la interna. Està envoltada per densa vegetació (arítjol, esbarzers, garrigues, aladern, llentiscle...), la qual cosa en dificulta l'accés. Part frontal presidida per dos pins blancs.

    Està situada a la zona coneguda dels Tres Turons entre dues línies elèctriques. Tot i que hi ha una pista forestal a prop és de difícil accés, la part posterior orientada a nord està totalment integrada al marge i al terra del bosc, la qual cosa fa difícil la seva localització.

    (Extret d'Emili Santiago, autor de la fitxa de la Wikipedra)

    Les característiques pròpies del territori han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari de moltes de les comarques catalanes, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller.

    - CONGOST, Rosa et alii. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Edicions Brau.