Barraca de vinya 14 - 9918
Pallejà

    Baix Llobregat
    Camí de la Pedrera.
    Emplaçament
    A uns 300 m seguint el camí cap a la pedrera des del parc, a mà dreta.
    150

    Coordenades:

    41.416744197969
    1.9897110927065
    415570
    4585513
    Número de fitxa
    08157 - 69
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XVIII-XIX
    Estat de conservació
    Regular
    Enderroc del sostre. Fustes i plàstics a l'interior i a l'exterior.
    Protecció
    Inexistent
    Inexistent
    El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la UNESCO pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus.
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    Barraca 9918 de la Wikipedra / IPEC 952470
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    08156A008000390000FX
    Autoria de la fitxa
    Ainhoa Pancorbo Picó

    Barraca del tipus adossada a un marge, de planta irregular, orientada a migdia amb la porta acabada amb llinda plana i falsa cúpula.

    La planta fa 1,85 m a l'esquerra i 1,40 m a la dreta amb una amplada de 2,30 m. La porta fa 70 cm d'amplada per 1,35 m d'alçada, i els murs en aquest punt fan de 90 cm (base) a 70 cm. Aprofita una gran roca com a paret posterior. Està situada sobre un mur que forma un marge, de tal manera que la construcció es pot voltar per sobre d'aquest darrer mur.

    Les característiques pròpies del territori han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari de moltes de les comarques catalanes, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller.

    - CONGOST, Rosa et alii. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Edicions Brau.