Barraca de vinya 062
La Torre de Claramunt
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Barraca de vinya construïda utilitzant la tècnica constructiva de la pedra seca, situada sobre un cami, davant d'un marge, deixant a l'esquena camps de conreu i oliveres. Es tracta d'una barraca de planta circular aixecada en pedra de petites dimensions del mateix turó. Es cobreix amb una falsa cúpula també feta a base de pedra petita disposada sense ordenar. L'amplada màxima exterior és de 4,50 m per una fondària de 6,00 m i una alçada de 3,10 m. La barraca es troba orientada a migdia i s'obre amb una porta formada per pedra de més grans dimensions que forma un arc de mig punt molt estret. Les mides d'aquesta porta són 0,60 m d'amplada per 1,40 m d'alçada per 1,00 m de gruix de mur. Exteriorment, la barraca es troba encarada a un marge de pedra. Dos murs de 1,70 m de llargada per 0,70 de gruix arrenquen dels laterals de la barraca i creen un espai interior tancat. A l'interior d'aquests murs es troben dos bancs de pedra adossats.
Codi 2562 de l'inventari Wikipedra (Observatori del Paisatge de Catalunya) wikipedra.catpaisatge.net ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Núm. de registre:166
Història
La tècnica constructiva de la pedra seca és utilitzada des del neolític en construccions de caire popular. El seu màxim exponent en el medi rural són els murs i les barraques o cabanes, que en el cas de l'Anoia reben la denominació popular de "barraques de vinya". L'aixecament d'aquest tipus d'estructures es troba relacionada amb el període màxima explotació de la vinya a la comarca entre els segles XVIII, XIX- ,moment en el qual bona part de les terres de conreu foren ocupades per la vinya. A començaments del segle XVIII la demanda de vi, i especialment d'aiguardent per ser exportat a Amèrica ja havien crescut, però va ser a partir de les lleis aprovades el 1746, que abolien els monopolis, que els petits pagesos van llençar-se a la producció vitícola fins a convertir-la en un autèntic monocultiu. Aquest període d'esplendor finalitzà a finals del segle XIX amb l'arribada de la plaga de la fil·loxera, que acabà amb totes les vinyes. Al terme de La Torre de Claramunti, el conreu de la vinya estigué especialment estès, de la mà de les grans masies i propietaris agrícoles que, mitjançant el contracte de rabassa morta, van parcel·lar les seves terres per donar-les a explotar a petits pagesos sense terra. Bona part de l'extensió del conreu es va fer a expenses del bosc, donant peu a la tala dels boscos originals i a la construcció de marges de pedra seca per tal d'aterrassar el terreny i evitar l'erosió i degradació del sòl. La presència de marges de pedra seca i barraques de vinya són mlt abundants al terme de La Torre de Claramunt. Aquestes construccions estaven destinades fonamentalment a guardar eines i estris destinats al camp, i evitar haver de traslladar-los fins al camp.
Bibliografia
ENRICH, F. MIRET, T. VICH, I. (2006) Pedra seca a l'Anoia. Carme.Orpí. La Pobla de Claramunt. La Torre de Claramunt. Col. Claramonte. Ajuntament de la Pobla de Claramunt. Pàg. 233. RIPOLL MASFERRER R (2003)"Les construccions en paret seca a l'Anoia" . Actes del Congrés Els paisatges de la Vinya (Manresa, 2003). Centre d'Estudis del Bages. Manresa. SOLÉ BONET, J (1998) " La tècnica de la pedra seca" a Dovella núm. 29. Manresa.