Barraca de Viladoms de Dalt
Castellbell i el Vilar
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Barraca de pedra seca, situada al capdamunt d'una vall, en el vessant de soleia, en terres de Viladoms, no massa lluny del rasot del Puig. Per accedir-hi cal pujar resseguint el camí de carro que passa per sobre mateix de la vinya del Macià, en direcció al Viladoms de Dalt, un cop travessat el rasot. Cal obrir-se pas per una espessa brolla de romaní i enfilar-se pel marge de pedra seca.
És de planta circular, de 2,30 metres de diàmetre interior. Els rocs més grossos més o menys desbastats es troben situats a la base, que es van complementant amb pedra de mida petita i mitjana per anar reblint tots els espais.
La porta està orientada al sud, amb una doble llinda, plana. Per sobre hi ha una lleixa que serveix a l'hora d'arc de descàrrega. Els brancals són rectes. Mesura 1,10 metres d'alçada per una amplada màxima de 0,65 metres i mínima de 0,45 metres respectivament. Els murs tenen un gruix de 0,65 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades amb caramull i xemeneia per a la sortida de fums. Conserva el voladís i una bona part del recobriment de terra que la protegeix de les filtracions d'aigua. A l'interior, conserva dos tinells sobreposats situats arran de terra i una espitllera orientada a l'oest.
A l'interior hi ha varies inscripcions gravades en diferents pedres, algunes d'elles completament il·legibles degut a les concrecions calcàries de la roca. En una d'elles sembla que hi hagi marquès de càlculs tipus "X" . Al centre podria tractar-se de dues "II" seguit d'un 8 es pot llegir "614". En una altre pedra força allargada es pot llegir amb tota claretat:1 Agosto 1939 / 19 Martes 1907 i al dessota una creu senzilla"+". Per sota, a mà esquerra un segon bloc planer hi té unes xifres: "234" "1903" i "66". Un darrer es podrien llegir les xifres "10" i per sobre una inicial, tal vegada "N".
Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 8115.
Història
La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents.
Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície.
La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de "barracaires" itinerants, els "sardans", o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència.
Bibliografia
MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida.
QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls.
RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres.
SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). "Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)"; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43.
SOLER i BONET, Josep M.(1987). "Barraques i tines, construccions per a la vinya"; dins Dovella, núm. 24. Manresa.
SOLER i BONET, Josep M.(1988). "La tècnica de la pedra seca. La construcció popular"; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52.
SOLER i BONET, Josep Maria (2000). "La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició"; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11.
VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59.
