Barraca de pastor del Moliner
Tagamanent
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Restes del basament en pedra seca d'una cabana o barraca de pastor. El sistema constructiu utilitzat és força senzill, un sòcol de pedres sense treballar o poc escairades, lligades amb pedres de petites dimensions o amb una mica de fang. Segurament l'alçat hauria funcionat amb una biga de fusta i amb una coberta a una sola pendent, que haura estat feta de material periple (troncs i branques seques). El seu mal estat de conservació i la espessa vegetació que la cobreix no permet fer cap més indicació sobre les característiques arquitectòniques que hauria tingut aquesta barraca; el que si que podem dir és que aquestes no variarien gaire de la resta d'estructures documentades.
Situada en un bon emplaçament geogràfic, en el pas de les rutes transhumants de la zona de la Calma.
Història
Aquesta barraca, construïda en un moment cronològic incert, s'ha de relacionar amb la resta d'estructures de tradició popular i comuna a tot el Montseny. Construcció que ens evidencia la realització d'unes pràctiques econòmiques basades en la ramaderia i el pastoreig. Les barraques de pastor, són estructures senzilles per respondre a les necessitats bàsiques que pugi tenir el pastor dalt la muntanya. Les principals funcions són la de oferir aixopluc, la de magatzem, i per resguard del temps, durant uns períodes determinats de l'any. La seva construcció és força modesta, utilitzant material perible (principalment fusta i branques) i pedra local, sovint reaprofitada i poc treballada. La base és una estructura de pedra de poca alçada, construïda a pedra seca, i sovint falcada amb petites pedres situades a les juntures. La coberta sol ser més lleugera, una estructura de fusta, tot i que també es documenta àmpliament l'ús de les lloses. Aquestes construccions apareixen a tota l'àrea mediterrània i venen condicionades per les relacions econòmiques amb el medi, com en aquest cas serien les tasques relacionades amb el pastoreig i la ocupació de les zones més aptes per pastures. La seva adscripció cronològica és de difícil precisió; aquestes construccions d'antiga tradició, s'han datat a partir del segle XVII i XVIII, donada l'explotació de les parts més altes de la muntanya, tant per pastures com per carboneig o desforestació.
Bibliografia
GARCIA-PEY (1998). Tagamanent. Recull de noms de casa i de lloc. Ajuntament de Tagamanent, p. 113. IPEC-Montseny (1998), n. 3875. LLOBET, S. (1991). El medi i la vida al Montseny. Granollers. p.266-288.