Barraca de la vinya del Tubau
Castellbell i el Vilar

    Bages
    Rasot del Puig
    298

    Coordenades:

    41.63151
    1.88164
    406847
    4609469
    Número de fitxa
    08053 - 416
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Contemporani
    Popular
    Modern
    Segle
    XVIII-XIX
    Estat de conservació
    Regular
    La paret orientada al nord-oest esta rebentada
    Protecció
    Legal
    BCIL -Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (2015)
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    08052A008000210000OW
    Autoria de la fitxa
    Jordi Montlló i Laura Bosch

    Barraca ubicada a la llera dreta del Rasot del Puig, en un revolt que fa el camí de carro que cal travessar per anar cap a Viladoms de Dalt. Es tracta d'una barraca molt modificada, de planta quadrangular, construïda originàriament en pedra seca, i arrebossada amb morter posteriorment. L'interior mesura 3,10 metres de costat. La coberta és a un sol vessant, amb 3 bigues de fusta reforçades amb dues bigues més de formigó per sobre de les quals s'hi ha posat encadellat. La façana està orientada al sud-est. La porta està lleugerament desplaçada a l'esquerra; mesura 1,67 metres d'alçada per 0,80 metres d'amplada i té una sola llinda, plana. El gruix dels murs és de 0,45 metres. A l'interior, hi ha dues menjadores distribuïdes a les cantoneres; la primera entrant a mà esquerra i la segona al mur oposat.

    Al costat mateix dins del rasot hi ha les restes d'estructures d'abeuradors fets de pedra i trencats.
    Per les restes observades, podria haver estat construïda pels picapedrers que varen treballar al capdamunt de la cinglera, per extreure'n llambordes. No fa massa anys, en aquest indret s'hi establiren gent d'ètnia gitana, que vivien en tendes al voltant del punt d'aigua i a la barraca hi tenien el bestiar.
    No està inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra.

    La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents.
    Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície.
    La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de "barracaires" itinerants, els "sardans", o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència.

    MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida.
    QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls.
    RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres.
    SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). "Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)"; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43.
    SOLER i BONET, Josep M.(1987). "Barraques i tines, construccions per a la vinya"; dins Dovella, núm. 24. Manresa.
    SOLER i BONET, Josep M.(1988). "La tècnica de la pedra seca. La construcció popular"; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52.
    SOLER i BONET, Josep Maria (2000). "La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició"; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11.
    VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59.