Barraca de la Tomba del Moro
Granera

    Moianès
    Serrat del Moro
    Emplaçament
    A la banda de llevant del camí del serrat, al sud del dipòsit i de la tomba del Moro
    677m

    Coordenades:

    41.72468
    2.03116
    419418
    4619662
    Número de fitxa
    08095-301
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XIX
    Estat de conservació
    Regular
    Enderroc parcial de la coberta i de l'accés.
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    Ref. Cad.: 08094A00100006
    Autoria de la fitxa
    Adriana Geladó Prat

    Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al sud. La seva planta és circular i presenta una coberta de falsa cúpula amb la part superior enderrocada. De fet, tota la part superior de l'estructura està aterrada, incloent-hi la llinda plana del portal d'accés, el qual és d'obertura rectangular. No ha estat restaurada i està força afectada per l'abundant vegetació que cobreix la zona.

    L'element està inclòs dins dels límits de l'EIN Sant Llorenç del Munt i l'Obac.

    A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.

    NAVINÉS, Jordi (2011). "Les tines de vi de Granera". La Granària, 28, p. 23-29.