Barraca de la línia elèctrica del Collet de la Fita
Sant Pere de Ribes

    Garraf
    Camí del Collet de la Fita
    Emplaçament
    Sota la línia elèctrica, prop de l'encreuament entre el GR-5 i el camí del collet de la Fita

    Coordenades:

    41.26221
    1.82717
    401754
    4568529
    Número de fitxa
    08231 - 247
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Modern
    Popular
    Contemporani
    Segle
    XVIII-XX
    Estat de conservació
    Dolent
    En estat ruïnós.
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    08231A008000020000LM
    Autoria de la fitxa
    Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.

    Barraca de vinya situada en una zona de matollar sota la línia elèctrica del Collet de la Fita, a l'alçada del camí del Coll d'Entreforc. És una edificació aïllada de planta circular que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica. La volta s'ha esfondrat i només se'n conserva part dels murs perimetrals.

    La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX.