Barraca de la Guineuera; Barraca d'en Bofill o de Can Sans
Alella

    Maresme
    Al bosc de Can Sans, dalt del nucli de Mas Coll.
    Emplaçament
    Al final del c. Berguedà, des del camí que du a la font de l'Esquerda.

    Coordenades:

    41.50622
    2.27609
    439586
    4595208
    Número de fitxa
    08003-109
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XIX
    Estat de conservació
    Dolent
    Volta trencada en dos punts i algunes esquerdes. Porta esbotzada i pintada. Creixement de vegetació en paviments i parets. Parets amb humitats i esquerdes. Interior amb deixalles i brossa.
    Protecció
    Legal
    BCP (Catàleg Patrimoni d'Alella - 2010)
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    Polígon 06 - parcel·la 13
    Autoria de la fitxa
    Jordi Montlló Bolart

    Barraca de pagès o de vinya, de planta rectangular (1'6 x 3 x 1'9 m.), amb la coberta de volta cilíndrica o de mig punt, de tipus tartana. Està situada sobre un sòcol de pedra que anivella el terreny i alberga un dipòsit soterrat. L'interior és de maó pla i a l'exterior està arrebossada.
    Les ales laterals, que li donen aquest aspecte tan singular, estan lleugerament inclinades cap a l'interior i tenen la funcionalitat de recollir l'aigua que és conduïda al dipòsit interior a través d'unes canalitzacions. Les parets estan arrebossades, tant a l'interior com a l'exterior,
    excepte la part interna de la volta.
    Està aixecada damunt un podi fet de paredat tipus antic, fet amb pedres irregulars, sense picar amb les juntes amples i plenes de morter. És l'aparell que els romans anomenaven "opus incertum". A l'interior hi ha un dipòsit, per sota el sòl d'ús, que tenia la funcionalitat d'emmagatzemar l'aigua de la pluja.
    La porta d'entrada és metàl·lica i de llinda recta. Ha estat forçada ja fa temps; es troba en males condicions.

    Un cop abandonada la vinya i iniciada la repoblació forestal de l'entorn, la caseta va servir per guardar-hi les eines dels treballadors. Més endavant va ser utilitzada com a colomer.

    AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.
    MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit.