Barraca de cal Pepet Maco Vallirana

    Baix Llobregat
    Serral del Suro - Can Montané
    Prop de la masia de can Montané, damunt d'unes grans edificacions rectangulars
    279m

    Coordenades:

    41.37695
    1.92058
    409738
    4581166
    08295-91
    Patrimoni immoble
    Edifici
    Contemporani
    Popular
    XIX-XX
    Regular
    Petit enderroc exterior.
    Inexistent
    Fàcil
    Sense ús
    Privada
    Ref. Cad.: 08296A00600030
    Adriana Geladó Prat

    Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al sud. La seva planta és circular i presenta una porta d'accés rectangular amb la llinda plana. Compta amb un contrafort disposat a la banda esquerra de l'estructura i un porxo amb paravent a la part davantera cobrint el portal d'accés. Hi ha una porta de fusta i no ha estat restaurada.

    Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra (codi 9592) i cedides pel Centre Excursionista de Vallirana (BV092).

    A Vallirana, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser la principal activitat agrària a Vallirana fins a finals del segle XIX. En general, cada família tenia la seva vinya (sobretot en el cas de les masies), tot i que amb l'arribada de la fil·loxera a França, la demanda de vi va experimentar un increment considerable, que es traduí en la proliferació del cultiu de vinya arreu del terme. Posteriorment, amb el pas de la fil·loxera per Catalunya, el sector va entrar en una forta crisis que finalment es va poder superar empeltant altres varietats de raïm, reconvertint els cultius i creant els cellers cooperatius, tant en auge durant la primera meitat del segle XX. Les vinyes valliranenques van perviure fins ben entrada la segona meitat del segle XX, abans de l'aparició de les urbanitzacions residencials. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. La pedra que les basteix era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.

    OLLÉ DORCA, Francesc (2013). Vallirana, poble de vinyes. [Vallirana]: Associació d'Amics de Vallirana i Centre Excursionista de Vallirana (CEV). Fons documental del Centre Excursionista de Vallirana (CEV). Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 08-09-2016).