Barraca de cal Pensit Vallirana

    Baix Llobregat
    Serral del Beco - Can Rovira
    A l'est de la urbanització del Mas Rovira i de la Penya d'en Rovira
    411m

    Coordenades:

    41.38861
    1.91951
    409664
    4582461
    08295-70
    Patrimoni immoble
    Edifici
    Contemporani
    Popular
    XIX-XX
    Bo
    Inexistent
    Fàcil
    Sense ús
    Privada
    Ref. Cad.: 08296A00800005
    Adriana Geladó Prat

    Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al sud. La seva planta és circular i presenta una porta d'accés rectangular amb una doble llinda plana. No ha estat restaurada. Té una columna de cocó i fornícula, i una altra fornícula aïllada. És recta pel davant i circular pel darrera. Està situada damunt d'un marge, a uns 50 metres a la dreta (nord) del camí que porta a cal Beco.

    Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra (codi 8754) i cedides pel Centre Excursionista de Vallirana (BV070).

    A Vallirana, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser la principal activitat agrària a Vallirana fins a finals del segle XIX. En general, cada família tenia la seva vinya (sobretot en el cas de les masies), tot i que amb l'arribada de la fil·loxera a França, la demanda de vi va experimentar un increment considerable, que es traduí en la proliferació del cultiu de vinya arreu del terme. Posteriorment, amb el pas de la fil·loxera per Catalunya, el sector va entrar en una forta crisis que finalment es va poder superar empeltant altres varietats de raïm, reconvertint els cultius i creant els cellers cooperatius, tant en auge durant la primera meitat del segle XX. Les vinyes valliranenques van perviure fins ben entrada la segona meitat del segle XX, abans de l'aparició de les urbanitzacions residencials. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. La pedra que les basteix era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.

    OLLÉ DORCA, Francesc (2013). Vallirana, poble de vinyes. [Vallirana]: Associació d'Amics de Vallirana i Centre Excursionista de Vallirana (CEV). Fons documental del Centre Excursionista de Vallirana (CEV). Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 08-09-2016).