Barraca de ca n' Estruch
Sant Llorenç d'Hortons
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Barraca de pedra seca aixecada sobre una plataforma rocosa i feta amb carreus de soldó, alguns d'ells de dimensions considerables. És de planta circular amb els murs d'un gruix d'un metre i un diàmetre interior de 2 metres. La coberta és de falsa cúpula feta amb pedres per aproximació de filades amb llosa de tancament. A la part exterior està impermeabilitzada amb terra i plantes grasses (sedum). La porta d'accés està orientada al nord i és de forma trapezoïdal amb una amplada a la part superior de 47 cm i a la part inferior de 70 cm; l 'alçada és de 113 cm. A l'interior no s'observa cap tipus d'estructura, ni bancs ni armariets ni prestatgeries. Tampoc es veuen obertures.
Es tracta de la única barraca d'aquest tipus en tot el terme municipal conservada. Per informació ora facilitada per Jordi Julià, n'hi havia una altra a les vinyes de Can Raimundet, per sota l'actual traçat de l'AVE que va ser colgada en terraplenar uns terrenys destinats a vinya. Segons el mateix Julià, era molt més maca que aquesta i tenia dos graons per accedir a l'interior. També era de planta circular.
Història
La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que es vincula amb el creixement de la viticultura.
Bibliografia
MARTIN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs. Pagès editors, Lleida.