Barraca d'Allò en Rossell
Sant Pere de Ribes

    Garraf
    Parc del Garraf

    Coordenades:

    41.26832
    1.79977
    399468
    4569238
    Número de fitxa
    08231 - 289
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Popular
    Contemporani
    Modern
    Segle
    XVIII-XX
    Estat de conservació
    Dolent
    En estat ruïnós.
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    08231A007000140000LB
    Autoria de la fitxa
    Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.

    Barraca de vinya situada en un marge de la vinya de la zona coneguda com Allò en Rossell. És una edificació aïllada de planta circular, que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva era de falsa volta troncocònica, que actualment es troba enderrocada. Malgrat l'enderroc dels murs perimetrals, es conserva la porta d'accés, amb llinda de pedra i brancals de pedres escairades de majors dimensions. Al seu voltant s'hi va trobar material arqueològic en superfície.

    La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX.