Barraca codi 8490
Granera

    Moianès
    Baga de Vila-rúbia
    Emplaçament
    Sota la serra de l'Olleret, al marge de tramuntana del camí que li dóna accés
    625m

    Coordenades:

    41.7476
    2.04672
    420740
    4622192
    Número de fitxa
    08095-250
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XIX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    Ref. Cad.: 08094A00300001
    Autoria de la fitxa
    Adriana Geladó Prat

    Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al sud. La seva planta és circular i presenta una falsa cúpula coberta de terra a l'exterior. S'observa un voladís integrat a la mateixa coberta i disposat a tot el seu perímetre. Presenta un portal d'accés rectangular, amb la llinda plana i els brancals bastits amb grans blocs de pedra escairats. A l'interior es conserva un cocó d'obertura rectangular. No ha estat restaurada. Actualment, l'accés a la zona està tancat amb una tanca metàl·lica (zona de cultiu de trufes).

    Les dades i les imatges han estat extretes de l'espai web Wikipedra.

    A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.

    NAVINÉS, Jordi (2011). "Les tines de vi de Granera". La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).