Barraca codi 13460 Vallirana

Baix Llobregat
Serrat de can Güell - Can Bogunyà
Al nord-est del Bosquet de can Mas, prop del Fondo de la Guixera
362m

Coordenades:

41.36468
1.94564
411817
4579778
08295-119
Patrimoni immoble
Edifici
Contemporani
Popular
XIX-XX
Dolent
Completament enderrocada.
Inexistent
Fàcil
Sense ús
Privada
Ref. Cad.: 08296A00400007
Adriana Geladó Prat

Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al sud. La seva planta és el·líptica i està completament enderrocada. La porta sembla estar orientada al sud. En el terra podria estar la llinda.

Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra.

A Vallirana, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser la principal activitat agrària a Vallirana fins a finals del segle XIX. En general, cada família tenia la seva vinya (sobretot en el cas de les masies), tot i que amb l'arribada de la fil·loxera a França, la demanda de vi va experimentar un increment considerable, que es traduí en la proliferació del cultiu de vinya arreu del terme. Posteriorment, amb el pas de la fil·loxera per Catalunya, el sector va entrar en una forta crisis que finalment es va poder superar empeltant altres varietats de raïm, reconvertint els cultius i creant els cellers cooperatius, tant en auge durant la primera meitat del segle XX. Les vinyes valliranenques van perviure fins ben entrada la segona meitat del segle XX, abans de l'aparició de les urbanitzacions residencials. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. La pedra que les basteix era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.

OLLÉ DORCA, Francesc (2013). Vallirana, poble de vinyes. [Vallirana]: Associació d'Amics de Vallirana i Centre Excursionista de Vallirana (CEV). Fons documental del Centre Excursionista de Vallirana (CEV). Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 08-09-2016).