Barraca codi 10863
Granera

    Moianès
    Carretera BV-1245, km. 8,5
    Emplaçament
    A l'entrada al nucli urbà de Granera, a la banda de migdia de la carretera, prop del barri de Baix
    733m

    Coordenades:

    41.73155
    2.06645
    422361
    4620392
    Número de fitxa
    08095-270
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XIX
    Estat de conservació
    Regular
    La coberta està lleugerament enderrocada, amb vegetació a l'interior.
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    Ref. Cad.: 08094A00700050
    Autoria de la fitxa
    Adriana Geladó Prat

    Petita barraca de pedra seca del tipus terrera, que està completament integrada en un dels marges de pedra seca de la zona. Està orientada al sud-est i presenta una planta rectangular coberta amb una falsa cúpula lleugerament enderrocada. L'accés es fa mitjançant un portal d'obertura rectangular, amb la llinda plana i els brancals bastits amb blocs de pedra escairats de diverses mides. També compta amb un marxapeu bastit amb un bloc de pedra rectangular. No ha estat restaurada.

    Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra.

    A Granera, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser una de les principals activitats agràries fins a finals del segle XIX, en consonància amb tot el territori de la Catalunya central. En general, cada família tenia la seva vinya donat que el relleu muntanyós i emboscat del terme, traduït en un sòl sec, pedregós i inclinat, afavoria el seu cultiu. Dins del terme municipal, una de cada tres hectàrees conreades estaven dedicades a aquest tipus de cultiu. I alhora, amb l'arribada de la fil·loxera a França i els estralls que va causar, la plantació de ceps va augmentar. La conseqüència fou un increment importantíssim de la població granerina durant la segona meitat del segle XIX. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. Normalment, la pedra utilitzada era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.

    NAVINÉS, Jordi (2011). "Les tines de vi de Granera". La Granària, 28, p. 23-29. Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 20-05-2019).