Barraca codi 10472 - BV199 Vallirana

    Baix Llobregat
    Turó d'en Tres - Urbanització Selva Negra Catalana
    Al nord del carrer de Buenos Aires, al costat d'un camí que va a la urbanització de can Tres
    318m

    Coordenades:

    41.37921
    1.94694
    411945
    4581389
    08295-196
    Patrimoni immoble
    Edifici
    Contemporani
    Popular
    XIX-XX
    Dolent
    Enderroc de la coberta i la part superior de l'accés.
    Inexistent
    Fàcil
    Sense ús
    Privada
    Ref. Cad.: 08296A00300004
    Adriana Geladó Prat

    Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al nord. La seva planta és circular i presenta un elevat grau d'enderroc de la part superior de l'estructura. No ha estat restaurada tot i l'enderroc de la coberta i la part superior del portal d'accés, rectangular. La llinda, plana, s'ha documentat a terra. Té un contrafort que l'envolta i una fornícula a la part esquerra que fa 30 x 35 x 45 cm. La barraca es va enderrocar per la caiguda d'alguns pins de la zona.

    Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra i cedides pel Centre Excursionista de Vallirana.

    A Vallirana, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser la principal activitat agrària a Vallirana fins a finals del segle XIX. En general, cada família tenia la seva vinya (sobretot en el cas de les masies), tot i que amb l'arribada de la fil·loxera a França, la demanda de vi va experimentar un increment considerable, que es traduí en la proliferació del cultiu de vinya arreu del terme. Posteriorment, amb el pas de la fil·loxera per Catalunya, el sector va entrar en una forta crisis que finalment es va poder superar empeltant altres varietats de raïm, reconvertint els cultius i creant els cellers cooperatius, tant en auge durant la primera meitat del segle XX. Les vinyes valliranenques van perviure fins ben entrada la segona meitat del segle XX, abans de l'aparició de les urbanitzacions residencials. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. La pedra que les basteix era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.

    OLLÉ DORCA, Francesc (2013). Vallirana, poble de vinyes. [Vallirana]: Associació d'Amics de Vallirana i Centre Excursionista de Vallirana (CEV). Fons documental del Centre Excursionista de Vallirana (CEV). Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 08-09-2016).