Barraca codi 10350 - BV186 Vallirana

    Baix Llobregat
    Carrer de l'Arquitecte Baldrich, 6 - Can Batlle
    Dins del jardí d'una parcel·la privada, prop de l'encreuament amb el carrer de Manuel de Falla
    238m

    Coordenades:

    41.38406
    1.93617
    411051
    4581939
    08295-183
    Patrimoni immoble
    Edifici
    Contemporani
    Popular
    XIX-XX
    Bo
    Inexistent
    Restringit
    Sense ús
    Privada
    Ref. Cad.: 0920031DF1802S
    Adriana Geladó Prat

    Barraca de pedra seca del tipus aèria adossada al marge i orientada al sud-oest. La seva planta és circular i presenta un portal d'accés rectangular amb la llinda plana, que compta amb una porta de fusta. També hi ha una claraboia i un ràfec de teula àrab a la coberta. La barraca s'assenta damunt d'un marge i està adossada a un altre. També hi ha un recer a la dreta i unes escales volades al costat.

    Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra i cedides pel Centre Excursionista de Vallirana.

    A Vallirana, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser la principal activitat agrària a Vallirana fins a finals del segle XIX. En general, cada família tenia la seva vinya (sobretot en el cas de les masies), tot i que amb l'arribada de la fil·loxera a França, la demanda de vi va experimentar un increment considerable, que es traduí en la proliferació del cultiu de vinya arreu del terme. Posteriorment, amb el pas de la fil·loxera per Catalunya, el sector va entrar en una forta crisis que finalment es va poder superar empeltant altres varietats de raïm, reconvertint els cultius i creant els cellers cooperatius, tant en auge durant la primera meitat del segle XX. Les vinyes valliranenques van perviure fins ben entrada la segona meitat del segle XX, abans de l'aparició de les urbanitzacions residencials. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. La pedra que les basteix era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius. Aquesta barraca es feia servir de galliner. Agraïm al propietari i al seu pare la restauració i conservació de la barraca.

    OLLÉ DORCA, Francesc (2013). Vallirana, poble de vinyes. [Vallirana]: Associació d'Amics de Vallirana i Centre Excursionista de Vallirana (CEV). Fons documental del Centre Excursionista de Vallirana (CEV). Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 08-09-2016).