Barraca codi 10269 - BV179 Vallirana

    Baix Llobregat
    Riera de Vallirana - Urbanització La Soleia
    A poca distància a l'oest de la urbanització, prop del carrer de Lleida
    167m

    Coordenades:

    41.38902
    1.93896
    411291
    4582487
    08295-176
    Patrimoni immoble
    Edifici
    Contemporani
    Popular
    XIX-XX
    Dolent
    Enderroc important (coberta i part posterior).
    Inexistent
    Fàcil
    Sense ús
    Privada
    Ref. Cad.: 1326801DF1812N
    Adriana Geladó Prat

    Barraca de pedra seca de grans dimensions, del tipus aèria aïllada i orientada al sud-est. La seva planta és rectangular i no ha estat restaurada malgrat l'elevat grau d'enderroc que pateix l'estructura. El sostre està enderrocat i cobert amb uralita. La part posterior de l'estructura també està enderrocada, ja que es troba a sobre del torrent. La façana principal està refeta amb ciment. L'interior està molt brut.

    Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra i cedides pel Centre Excursionista de Vallirana.

    A Vallirana, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser la principal activitat agrària a Vallirana fins a finals del segle XIX. En general, cada família tenia la seva vinya (sobretot en el cas de les masies), tot i que amb l'arribada de la fil·loxera a França, la demanda de vi va experimentar un increment considerable, que es traduí en la proliferació del cultiu de vinya arreu del terme. Posteriorment, amb el pas de la fil·loxera per Catalunya, el sector va entrar en una forta crisis que finalment es va poder superar empeltant altres varietats de raïm, reconvertint els cultius i creant els cellers cooperatius, tant en auge durant la primera meitat del segle XX. Les vinyes valliranenques van perviure fins ben entrada la segona meitat del segle XX, abans de l'aparició de les urbanitzacions residencials. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. La pedra que les basteix era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.

    OLLÉ DORCA, Francesc (2013). Vallirana, poble de vinyes. [Vallirana]: Associació d'Amics de Vallirana i Centre Excursionista de Vallirana (CEV). Fons documental del Centre Excursionista de Vallirana (CEV). Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 08-09-2016).