Barraca Bosc de can Sala 6
Cervelló

    Baix Llobregat
    Bosc de Can Sala, a tocar de la Urbanització de Can Pi.
    Emplaçament
    Al vessant del Tallat de Can Sala, a la vora d'un torrent de la riera de Santa Maria.
    109 m

    Coordenades:

    41.382962
    1.966041
    413547
    4581786
    Número de fitxa
    08068 - 134
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Popular
    Segle
    XIX
    Estat de conservació
    Dolent
    Presenta un cert grau d'enderroc que a pesar de no afectar a l’interior de l’estança, és important ja que la paret exterior està molt malmesa per la vegetació que l’envolta i oculta: arbres, bardisses, etc.
    Protecció
    Inexistent
    Inexistent
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    Codi Wikipedra: 26056
    Accés
    Difícil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    08067A016000210000AI
    Autoria de la fitxa
    Nadia Darnoun Torres - Kuanum

    La barraca aïllada que està orientada al sud. La seva planta és circular i està coberta amb una falsa cúpula. La porta és de llinda plana i està feta amb pedres irregulars de grans dimensions.

    Interior:

    • Alçada 212 cm,
    • Diàmetre 168 cm.
    • Cocó  37x38x49 cm.         

    Exterior

    • Porta 105x73x79 cm.
    • Llinda 88x17x30 cm. 
    • Alçada a coberta 185 cm. 
    • Alçada total 235  cm.  
    • Perímetre exterior 13,10 cm

    Cervelló és un territori amb una rica tradició d'ús de la pedra seca, una forma d'arquitectura que es basa en l'encaixament de les pedres sense l'ús de morter, aprofitant el seu propi pes. 

    Es podria dir que la proliferació d'aquesta tècnica constructiva a la complexa orografia del municipi ha contribuït al seu aprofitament agropecuari i la consegüent configuració del seu paisatge.

    L'ús de materials locals, sovint pedres rebutjades dels mateixos camps de conreu, a voltes extretes de roques o pedreres properes, juntament amb la construcció manual, ha possibilitat una utilització eficient dels recursos d'aquest territori i la integració harmoniosa amb l'entorn, fins i tot un cop les construccions de pedra seca s'han anat arruïnant per falta d'ús.

    La durabilitat d'aquests materials i la escassa vegetació espontània en el lloc on es van construir aquestes obres d'arquitectura popular han contribuït de manera decisiva a la seva preservació al llarg del temps.

    La tècnica de la pedra seca ha donat lloc a una gran varietat de creacions: marges, basses, recers, barraques de vinya i altres elements, contribuint a la diversitat i singularitat del paisatge. 

    Aquestes construccions estan documentades en zones properes ja des de la protohistòria; no obstant això, la seva proliferació a Cervelló es pot relacionar amb l'expansió de la viticultura a partir del segle XVIII. 

    L'ampliació del conreu de la vinya va provocar la necessitat d'obrir nous espais de cultiu, molts dels quals es trobaven en terrenys amb abundància de pedra calcària.

    Amb l'augment de la població, aquestes terres van ser posades en producció, generant un excedent de pedra que es va aprofitar per a totes aquestes construccions populars. Les barraques no només es feien servir per a l'emmagatzematge d'eines; també al seu interior es conservava fresc el menjar i la beguda, i resultaven bons refugis per passar la nit, si calgués.

    En algunes d'elles perduren elements que es podrien relacionar amb un costum apotropaic de protecció de les persones a les quals aquestes construccions servien d'aixopluc, com podria ser el "caramull", és a dir, la pedra que se situava al capdamunt de la capa de terra que cobria la volta de la barraca.

    COSTA SOLÉ, Roger (2019) «La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO». Revista d’etnologia de Catalunya, 2019, Núm. 44, p. 229-236.

    GAUDIM CERVELLÓ (2022). Gaudim la pedra seca a Cervelló: guia de cabanes de pedra seca a Cervelló. Cervelló: Ajuntament de Cervelló.