Barraca al SE de Carro II
Sant Pere de Ribes

    Garraf
    Entre la Pujada de Carro i la C-246
    Emplaçament
    Des del Passeig de Solers, seguir per un camí que voreja la C-246.

    Coordenades:

    41.23717
    1.74167
    394552
    4565849
    Número de fitxa
    08231 - 299
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Contemporani
    Modern
    Popular
    Segle
    XVIII-XX
    Estat de conservació
    Dolent
    En estat ruïnós.
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    08231A020000330000LS
    Autoria de la fitxa
    Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.

    Barraca de vinya situada en un camp erm entre la carretera C-246 i la masia de Carro. És una edificació aïllada de planta circular, que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva era de falsa volta troncocònica, que actualment es troba enderrocada. Les parets laterals també estan parcialment enderrocades. La porta d'accés és d'arc pla arrebossat. Els murs estan revestits amb argamassa.

    Es correspon amb la barraca R56 de la publicació "Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf".

    La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX.

    ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges.
    MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. "Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes". Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998).