Barraca al SE de Carro I
Sant Pere de Ribes

    Garraf
    Entre la masia del Carro i la C-246
    Emplaçament
    Des de la carretera BV-2112, seguir el camí de la Pujada de Carro fins al final.

    Coordenades:

    41.23805
    1.74352
    394708
    4565945
    Número de fitxa
    08231 - 298
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Modern
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XVIII-XX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    08231A020000430000LY
    Autoria de la fitxa
    Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.

    Barraca de vinya situada en una vinya al sud de la pujada de Carro. És una edificació adossada a la part exterior del mur d'una carrerada. És de planta circular i es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica. La porta és d'arc pla arrebossat. Els murs estan revestits amb argamassa, entre la que s'observen les lletres "JGC".

    Es correspon amb la barraca R55 de la publicació "Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf".

    La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX.

    ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges.
    MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. "Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes". Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998).