Barraca A13 / Barraca de Cal Mariano
Subirats
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Construcció aixecada en pedra situada sobre un desnivell que forma part del marge natural d'un camí. La planta és circular i la forma troncocònica, de 2,90 m. de diàmetre a la base i una alçada màxima de 2,40 m. Presenta una fornícula a l'interior, a terra a la dreta de la porta d'entrada. La construcció és de la tipologia de sostre de falsa volta, típic en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca, sense cap mena de material d'unió, i amb una gran llosa per tapar el sostre).
El llindar de la porta està fet, als laterals, amb les mateixes pedres irregulars que conformen la paret de la barraca, tot i que de dimensions més grans i amb una forma tendent a rectangular. Com a llindar superior hi ha una gran llosa.
El sostre està cobert de pedruscall i de terra, utilitzada per a reforçar les pedres de la cúpula. Destaca a l'exterior la presència d'una pedra clavada enmig del sostre.
El codi utilitzat en la denominació d'aquesta barraca (lletra + número) procedeix d'un estudi inèdit realitzat per Araceli Soler i Jaume Rovira, que intenta sistematitzar la informació sobre aquests elements arquitectònics al terme de Subirats. D'aquest treball l'Ajuntament de Subirats tan sols posseeix un llistat on consten les coordenades UTM de les barraques, els autors del qual denominen d'aquesta manera. L'equip elaborador del present inventari ha pogut accedir a aquest llistat i n'ha respectat la denominació.
La denominació "Barraca de Cal Mariano" és el nom popular amb què es coneix aquest element.
Bibliografia
A.A.V.V. CRESTABOCS. GUP DE MUNTANYA D'ORDAL (2004): "Barraques de pedra seca." Ordal
A.A.V.V. DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (1994): "Les construccions amb pedra seca". Barcelona, Ed. Generalitat de Catalunya.
BASSEGODA I NONELL, J.(1976): "Las barracas de viña". Separata de la Revista San Jorge, Barcelona, Ed. Diputació de Barcelona.
BASSEGODA I NONELL, J. (2000): "Un quart de segle després", a Pedra seca, nº1.
CASANOVES, E.; DOMÍNGUEZ, M.; MAÑÀ, A.(1992): "Construccions de pedra seca a l'àmbit de la Mediterrània". Barcelona, Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics.
MORA, Josep (DIR) (2001): Les cabanes i els marges. 1er curset d'estiu sobre arquitectura popular. Segarra - Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000, Cervera, Ed. Associació Amics de l'Arquitectura Popular.
PUJOL, J.Mª (2002): "Patrimoni rural en perill". La Fura. 17/23 maig. Vilafranca del Penedès. pp. 11-19.
ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): "Barraques de pedra seca". Revista d'Ordal, nº41, pp. 2-10.
ROVIRA, Jaume; SOLER, Araceli (2004): "Inventari de barraques de vinya del terme municipal de Subirats"
SASTRE COLL, Jaime (1989): "Las barracas menorquinas. Construcciones rurales de piedra seca". Trabajos del Museu de Menorca, nº9. Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear. Mahó.
SOLER, Araceli (2003): Calendari "Subirats 2003. Barraques de vinya". Ajuntament de Subirats.
