Barraca a l'est de la carretera B-211 a Vilafranca I
Sant Pere de Ribes

    Garraf
    Vinya del Racó
    Emplaçament
    Pel camí de Sumidors, seguir pel camí que travessa la riera.

    Coordenades:

    41.27558
    1.76319
    396416
    4570087
    Número de fitxa
    08231 - 287
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Modern
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XVIII-XX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    08231A001000680000LT
    Autoria de la fitxa
    Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L.

    Barraca de vinya situada en un marge sobre la vinya de la masia del Racó, a l'altre costat de la carretera de Vilafranca. És una edificació aïllada de planta circular que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica amb contrafort. La porta d'accés és amb llinda de pedra i les pedres dels brancals són de majors dimensions i estan escairades. Conserva la porta de fusta.

    Es correspon amb la barraca R44 de la publicació "Les barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf".

    La vinya va ser durant els segles XVIII i XIX el principal cultiu de l'àrea litoral i prelitoral de Catalunya. Els beneficis que portà van significar la seva expansió per tot el territori, arribant a ocupar espais costeruts i de difícil accés. La llunyania dels conreus respecte els habitatges dels pagesos va facilitar la proliferació de barraques situades a les mateixes vinyes. Eren construccions fetes amb la pedra que s'obtenia en despedregar la terra per a cultivar-la. En general, no s'utilitzaven materials d'unió com fang o morter per a fer-les, pel que la tècnica es coneix popularment com la pedra seca. La pernoctació no hi era habitual, sinó que més aviat servien com a refugi en cas de temporals i com a magatzem d'eines. Coincidint amb el període d'expansió del conreu de la vinya, es van multiplicar el nombre d'aquestes construccions. L'arribada de la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX va suposar una greu crisi pel l'agricultura del país i un retrocés d'aquest conreu. Aquest fet, juntament amb la millora de mitjans i comunicacions que feien més accessibles les vinyes, van significar que les barraques es deixessin de construir durant la primera meitat del segle XX.

    ARTIGAS, R.; CAMPS, A; PASCUAL, J. (2003). Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf. Sitges. Ajuntament de Sitges.
    MIRET, M.; RIU-BARRERA, E. "Les barraques de vinya de pedra seca de Sant Pere de Ribes". Miscel·lània penedesenca. Vol, 23 (1998).