Barraca 7 del Gibert
Rellinars

    Vallès Occidental
    El Gibert de dalt
    Emplaçament
    Entre el Torrent del Vetllador i el Torrent de la Font d'en Sala
    355

    Coordenades:

    41.6438
    1.91888
    409966
    4610793
    Número de fitxa
    08179 - 280
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Popular
    Contemporani
    Modern
    Segle
    XVIII-XX
    Estat de conservació
    Bo
    El tancament de la volta sembla haver estat restaurat fa anys, substituint-lo per unes lloses planes reforçades per sota amb dos troncs, recobrint després l'exterior amb terra.
    Protecció
    Legal
    Decret 27/2011 del Consell Comarcal del vallès Occidental
    Accés
    Difícil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    08178A011000110000OI
    Autoria de la fitxa
    Jordi Montlló i Laura Bosch

    Barraca de pedra seca situada en el vessant esquerre del Torrent de la Font d'en Sala, en el bosc d'El Gibert. Per accedir-hi cal agafar el Camí de Rellinars a Casajoana. En l'indret on el torrent deixa veure el seu llit, convertit en una solera rocosa i ample on conflueix el torrent dels Bugaders cal deixar la pista rodada. Un cop allí, deixar el trencall situat a mà dreta i pujar per la llera dreta de la torrentera de conflueix amb el torrent d'en Sala en direcció est. La barraca està envoltada pel bosc però s'identifica clarament.
    Es tracta d'una construcció aèria, de planta circular (2,20 m de diàmetre interior). És una construcció, parcialment adossada al marge d'una feixa. La pedra emprada en la seva construcció és la del país, irregular, lleugerament desbastada i falcada amb pedruscall.
    La porta d'accés està orientada al sud (1,22 m d'alçada per 0,60 m d'amplada màxima). El gruix dels murs oscil·la entre els 0,50 i els 0,60 metres. La llinda és doble i plana, però la de l'interior està partida per la meitat, amb la qual cosa fa perillar l'estabilitat de la construcció. La coberta és de volta per aproximació de filades amb tres lloses planes com a tancament central, reforçat amb dos troncs rectilinis de ginebró. Conserva tot el voladís (que mesura des del terra 1,60 m) característic que impedeix les filtracions d'aigua en cas de pluja. Tot i que molt minsa, conserva una part del recobriment exterior, on encara s'hi agafen les molses i algun sèdum. A l'interior, entrant a mà dreta hi ha un tinell o cocó situat arran de terra però inutilitzat amb pedra. Té una espitllera orientada cap al sud-est.

    Aquesta barraca no consta en l'inventari de l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra de construccions de pedra seca. Però sí que està documentada en el plànol de barraques i elements de pedra seca del Claudi Perarnau.

    La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Rellinars aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en tines.
    Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície.
    La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de "barracaires" itinerants, els "sardans", o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència.

    PLANS MAESTRA, Jaume (2009). Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Ajuntament de Bellpuig i Publicacions d l'Abadia de Montserrat.
    RECULL HISTÒRIC DE MURA (2017). Pedra seca, pedra viva. Patrimoni vitícola i desenvolupament econòmic. Ponències i comunicacions de la IX Trobada d'Estudis per a la preservació del patrimoni de la pedra seca als Països Catalans.
    RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres.
    SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). "Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)"; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43.
    SOLER i BONET, Josep M.(1987). "Barraques i tines, construccions per a la vinya"; dins Dovella, núm. 24. Manresa.
    SOLER i BONET, Josep M.(1988). "La tècnica de la pedra seca. La construcció popular"; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52.
    SOLER i BONET, Josep Maria (2000). "La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició"; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11.