Barraca 3.2.
Begues
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Construcció aixecada en pedra seca enmig de camps de fruiters sobre una terrassa de superfície plana, de planta rodona i forma troncocònica. Amida 2,20 m d'alçada, 3,80 m de diàmetre exterior i 2,50 m de diàmetre interior. La construcció és realitzà per la tècnica de sostre de falsa cúpula, típic en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca, sense cap mena de material d'unió, i amb una gran llosa per tapar el sostre). Les parets estan fetes amb blocs irregulars de roca calcària, aprofitant les roques de majors dimensions i més regulars per confeccionar la porta. Aquesta està formada per muntants de pedra relativament escairada amb adovellament de pedres irregulars per formar un arc (tècnica anomenada de sardinell). A l'esquerra de l'entrada, s'inicia un contrafort que, assolint l'alçada de la cornisa, abraça tres quartes parts de la barraca. Sobre una cornisa ben marcada, realitzada amb lloses planes, el sostre de la barraca, com és habitual, està recobert amb terra. En aquest cas però, en comptes dels típics lliris, trobem lloses planes disposades recobrint parcialment el sostre per tal de consolidar-lo. En el seu interior es conserven pedres col·locades per usar-les com a seients.
Els codis utilitzats en la denominació d'aquesta barraca procedeixen de l'estudi ‘Formació del catàleg de construccions en pedra seca del terme municipal de Begues', dins el qual s'inclou la ‘Formació del catàleg de barraques de vinya de Begues, dut a terme pel Centre d'Estudis Beguetans, l'any 2007, mercès a la concessió, l'any 2006, d'un ajut procedent de la Fundació Territori i Paisatge de Caixa Catalunya. Les barraques de pedra seca incloses en aquest Mapa han estat agrupades en funció de la morfologia de la seva planta: rodona o quadrangular. Les barraques de pedra seca beguetanes tenen unes característiques morfològiques i tipològiques força similars a les existents als termes veïns de les comarques del Baix Llobregat, Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf. Les cobertes són fetes sempre amb la tècnica d'aproximació de filades formant una falsa cúpula. Totes són monocel·lulars, excepte la doble de Campgràs. La major part de les barraques beguetanes tenen la llinda formada per la tècnica de sardinell si bé algunes, com la de Vallgrassa, tenen la llinda formada per una llosa plana. Algunes barraques tenen una cornisa de pedres planes sobre l'entrada o entre la part superior de les parets i l'inici de la volta.
Bibliografia
http://www.pedrasecabegues.com/ [consulta: 27 d'agost de 2009]