Barraca 3 de La Farinera
Rellinars

    Vallès Occidental
    La Farinera
    Emplaçament
    Zona coneguda com La Mesquita
    322

    Coordenades:

    41.62733
    1.89411
    407880
    4608991
    Número de fitxa
    08179 - 198
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Modern
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XVIII-XX
    Estat de conservació
    Dolent
    Enderrocada
    Protecció
    Legal
    Decret 27/2011 del Consell Comarcal del vallès Occidental
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    08178A008000910000OY
    Autoria de la fitxa
    Jordi Montlló i Laura Bosch

    Barraca de pedra seca situada dins de la propietat de La Farinera, al sud-oest de les ruïnes de Cal Tomàs, en el paratge conegut com La Mesquita. S'hi accedeix pel carrer del Roser que acaba en cul de sac. Arribats a un barri, a mà esquerra hi ha un pas que travessa la torrentera de Cal Tomàs, que s'afegeix a les moltes altres que nodreixen d'aigua el torrent de l'Alzina. A mà esquerra hi ha una feixa de conreu amb una barraca envoltada d'heura i la coberta ensorrada. Només s'ha de resseguir el marge que s'enfila cap el bosquet per un corriol fortament erosionat, a mà esquerra de les ruïnes de la casa.
    Està construïda aprofitant una codina. És de planta circular, d'1,90 metres de diàmetre per una alçada màxima conservada d'un metre. La porta, estava orientada al nord-est. L'amplada màxima era de 0,60m. Al davant mateix hi ha la llinda. Es tracta d'una pedra treballada i motllurada que devia formar part d'un dels muntants de la porta o finestra de Cal Tomàs. El parament està fet amb pedra irregular i alguna que altre pedra ben retallada que semblen haver estat situades al porta d'entrada. El gruix dels murs és de 0,65 metres. La coberta probablement construïda per aproximació de filades està enfonsada a l'interior i les de la corona als voltants immediat de la construcció, caigudes d'aplom. A l'interior, arran de terra hi ha dos cocons o tinells que mesuren respectivament 0,30 m de costat i fondària (el situat frontalment a la porta) i 0,30 m d'amplada per 0,35 m de fondària per 0,45 m de fondària el de més a la dreta.

    Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra de construccions de pedra seca, amb el codi número 10543.

    La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Rellinars aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en tines.
    Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície.
    La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de "barracaires" itinerants, els "sardans", o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència.

    PLANS MAESTRA, Jaume (2009). Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Ajuntament de Bellpuig i Publicacions d l'Abadia de Montserrat.
    RECULL HISTÒRIC DE MURA (2017). Pedra seca, pedra viva. Patrimoni vitícola i desenvolupament econòmic. Ponències i comunicacions de la IX Trobada d'Estudis per a la preservació del patrimoni de la pedra seca als Països Catalans.
    RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres.
    SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). "Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)"; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43.
    SOLER i BONET, Josep M.(1987). "Barraques i tines, construccions per a la vinya"; dins Dovella, núm. 24. Manresa.
    SOLER i BONET, Josep M.(1988). "La tècnica de la pedra seca. La construcció popular"; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52.
    SOLER i BONET, Josep Maria (2000). "La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició"; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11.