Barraca 22700
Gelida

    Alt Penedès
    Des de l'encreuament de la Mare de Déu de la Salut, agafar la pista que puja amunt en direcció cap a l'Est. Es troba al costat de la casa del final del camí.
    390

    Coordenades:

    41.41999
    1.86639
    405269
    4586002
    Número de fitxa
    08091 - 226
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Element arquitectònic
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XIX-XX
    Desconeguda
    Estat de conservació
    Bo
    Es troba dins d'una finca particular.
    Protecció
    Legal
    Xarxa natura 2000
    Natura 2000
    Àrea especial de protecció
    Sòl de protecció Especial (P.E.I.N. de les Muntanyes de l'Ordal. Xarxa Natura 2000)
    Sòl de Protecció Especial (Pla territorial Metropolità de Barcelona, Pla Director Territorial de l’Alt Penedès)
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    Wikipedra, 22700
    Accés
    Restringit
    Productiu
    Titularitat
    Privada
    08090A008000160000ZU
    Autoria de la fitxa
    Gerard Panadés. INSITU SL

    Barraca de pedra seca de planta circular i de falsa cúpula.

    És una barraca petita, amb la llinda plana i els muntants verticals i de carreus grans. Es tracta d'una barraca de vinya. La coberta no té la típica capa de vegetació que hem vist en la majoria de les cabanes del terme per donar solidesa a l'estructura.

    L'accés és obert i des de dins es pot veure com penetren uns rajos de llum, cosa que indica petits desperfectes de la coberta.

    La majoria de les cabanes o barraques de Gelida tenen relació amb el cultiu de la vinya. Aquest cultiu va ser predominant a tota la comarca fins que a finals del segle XIX hi va arribar la plaga de la fil·loxera i el va arrasar completament. No va ser fins uns anys més tard que es va trobar la solució d’empeltar ceps sobre arrels de cep americà o canviant de cultiu, però llavors ja s’havien abandonat i reparcel·lat les finques més inclinades i properes al bosc.

    Les barraques que anaven relacionades amb aquest cultiu servien tant de magatzem d’eines com d’aixopluc i algunes, fins i tot, s’havien utilitzat per dormir-hi, sobretot les més allunyades del poble i de les masies. Les pedres que es feien servir per a la seva construcció provenien del desbrossament dels camps de cultiu.

    AAVV. (2002). L'arquitectura dels oficis. Pagès Editors.