Bandera del Sometent de Vallirana
Vallirana

    Baix Llobregat
    Carrer del Molí, 2-4
    Emplaçament
    Dins de la Masia-molí de can Batlle, on té la seva seu l'Associació d'Amics de Vallirana
    180m

    Coordenades:

    41.38383
    1.93262
    410754
    4581917
    Número de fitxa
    08295-736
    Patrimoni moble
    Tipologia
    Objecte
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Científic
    Titularitat
    Privada accessible
    Associació d'Amics de Vallirana
    Autoria de la fitxa
    Adriana Geladó Prat

    Bandera de cotó brodada i amb incrustacions de pedreria, que presenta unes mides de 1,60 metres de llargada i 0,90 metres d'amplada. L'anvers presenta un escut caironat amb les quatre barres en vertical, damunt del que hi ha una representació de la Moreneta amb el nen i les muntanyes de Montserrat. Com a timbre hi ha una corona ornamentada. Està emmarcat amb el nom del grup, Sometent Armat de Vallirana, i presenta dues llargues fulles d'olivera al fons. El revers presenta un fons format amb les quatre barres disposades en horitzontal, amb un cèrvol central emmarcat dins d'un cercle i el lema de l'agrupació "Pau, pau y sempre pau".

    La primera referència d'un sometent a Vallirana és de l'any 1808, a l'inici de la guerra del Francès. Un centenar de voluntaris d'altres poblacions del Penedès es reuniren a can Julià per organitzar-se i posar-se a punt pel combat. Tot i això, durant la guerra Civil, no es documenta cap acció del Sometent a Vallirana, com si havia passat a d'altres poblacions. La bandera va ser beneïda el 25 de març de 1913 en una cerimònia celebrada davant de l'ajuntament, amb la presència de l'alcalde Pere Julià Font, el rector de la parròquia Gabriel Ribó Xarau i el caporal del Sometent armat de Vallirana Wenceslao Estepà Santacena. Com a record de l'acte es va fer un llibret amb una poesia dedicada a la bandera i escrita per Jacint Bogunyà i Baxeras, fill il·lustre de Vallirana. La bandera fou recuperada de les escombraries a la dècada dels anys 70.

    ASSOCIACIÓ AMICS DE VALLIRANA (1998). Vallirana. Barcelona: Viena, Columna, p. 41. OLLÉ, Francesc (2014). Episodis de guerra, entorn de pau. La Vallirana dels anys trenta. Vallirana: Nèctar editorial, p. 93-94. RIBA I ROBIRA, Josep (1913). Recort de la Festa del Abanderament del Somatent Armat de Vallirana. [Inèdit: exemplar fotocopiat. Biblioteca J.M. López-Picó]. ROIG LLORT, Anna; SIMÓ TARRAGÓ, Manuel (2001). Sant Mateu de Vallirana 150 anys: història i vida d'un poble i d'una parròquia (1851-2001). Vallirana: Parròquia de Sant Mateu, p. 41-42. SAURET I CATASUS, Jaume; GONZÁLEZ MORENO-NAVARRO, Manuel (1989). Vallirana. Dades històriques (904-1900). Homes, fets i gents. Vallirana: Amics de Vallirana, p. 163-165.