Baluard sud
Sant Pere de Vilamajor

    Vallès Oriental
    Nucli antic de la Força
    Emplaçament
    A l'interior d'un pati.
    308 m

    Coordenades:

    41.68393
    2.38757
    449030
    4614865
    Número de fitxa
    08234-184
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Obra civil
    Medieval
    Segle
    XI
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    BCIN
    National Monument Record
    Defensa
    BCIN, núm. registre 1530- MH R.I.51.5674 (1949).
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    Sí, IPA.: 40521.
    Accés
    Fàcil
    Estructural
    Titularitat
    Privada
    9151005DG4195S0001DY
    Autoria de la fitxa
    Virgínia Cepero González

    Element de fortificació de forma pentagonal i d'ús defensiu, situat a una de les antigues entrades del recinte fortificat de Vilamajor. Els murs que conformen el baluard són fets de còdols de riera, amb afegitons de totxo, lligats amb morter de calç.

    La Força és l'antic nucli històric de Sant Pere de Vilamajor, situat a l'entorn de l'església parroquial i als carrers adjacents. Entre els segles X i XII, a Vilamajor convivien dues senyories, la comtal i l'eclesiàstica, amb les seves respectives seus jurisdiccionals, el castell i la parròquia de Sant Pere amb la sagrera murada. La sagrera de Vilamajor es trobava envoltada de muralles i valls, amb almenys un portal, situat just a l'accés tradicional a la vila pel carrer de Brugueres, a la part nord-occidental. Els trams més visibles d'aquest recinte fortificat els trobem a la plaça i pujada de l'església i al fossat del Ripoll (muralla nord). Els fossats sud i nord estan dessecats i només es conserva la riera que en feia aquesta funció a la banda est. També s'han conservat alguns trams de muralla dins de les cases del centre històric. Actualment, es desconeix si el castell es trobava al mateix indret que la sagrera emmurallada o bé es trobaven un a tocar de l'altre. Segons la documentació de l'època es dedueix que l'estament eclesiàstic i el civil compartien seu al turó, pel que és probable que es trobessin separats un a tocar de l'altre però encabits en un únic recinte emmurallat. Aquesta hipòtesi és corrobora també pel nom de "La Força" i per l'existència dels vestigis d'una altra torre circular, la Torre Negra, situada a una vintena de metres de la façana de l'església, i de la torre de planta quadrada de can Vila. D'altra banda, els comtes de Barcelona tenien a Vilamajor un palau residencial, del que es troben referències documentals des de l'any 1079 (AA.DD., 2000:97). Actualment no es disposa de dades precises de la localització del palau comtal tot i que, segons la tradició, es trobava al nucli de La Força. També es desconeix si existien de forma coetània, un palau i un castell; o bé si el palau i el castell eren la mateixa edificació. Només mitjançant les intervencions arqueològiques a la zona de La Força, és possible l'obtenció de dades precises sobre els orígens i evolució d'aquest indret de gran valor històric.

    AA.DD. (2010). "De Ramon Berenguer II a Ramon Berenguer IV". Els pergamins de l'Arxiu Comtal de Barcelona, vol I, p. 97. DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1989). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Sant Pere de Vilamajor). HERRERO i BARÓ, H. (2006) Esquema de la distribució del Castell de Vilamajor. Treball inèdit. HERRERO i BARÓ, H. (2013) Idealització del Castell de Vilamajor per l'exposició: La Torre Roja, plafó il·lustrat. Sant Pere de Vilamajor: La Mongia de Vilamajor.