Balneari de La Puda
Esparreguera

    Baix Llobregat
    Carretera C-55
    Emplaçament
    Trencall al km 7 de la C-55.

    Coordenades:

    41.57084
    1.87548
    406246
    4602739
    Número de fitxa
    08076-17
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Contemporani
    Neoclàssic
    Segle
    XIX
    Any
    1870
    Estat de conservació
    Regular
    L'abandó fa que el seu estat es degradi.
    Protecció
    Legal
    BCIL, POUM d'Esparreguera 2004, article 165.
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    08075A00409000
    Autor de la fitxa
    ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar

    Establiment d'aigües sulfhídriques, situat a la vora a la vora esquerra del riu Llobregat. L'edifici, de grans dimensions, està construït amb maó i té la planta en forma de "L"; el braç llarg es compon de dos pisos, mentre que el curt en té tres. A la façana es poden distiguir elements neoclàssics: la simetria i l'austeritat dels conjunt, les pilastres d'èstil jònic, el parament encixinat i el ritme d'obertures exteriors. Quant a l'interior, la planta baixa estava destinada a balneari, pròpiament dit i a zona d'esbarjo, les plantes superiors corresponien a les habitacions dels banyistes.

    Les aigües de la Puda comencen a agafar anomenada al segle XVIII. Els cronistes d'aquella època, Mansuet Pasqual, d'Esparreguera, i Joan Boada, d'Olesa, fan elogis de les propietats curatives de l'aigua. L'any 1829 el sastre esparreguerí Salvador Garriga va intentar fer un establiment de banys, però fracassà. El seu germà, Pau Garriga, féu un altre intent l'any 1834, però unes riuades van destruir les edificacions fetes. El 1854 Antoni Pujades creà una societat i de seguida començaren les obres, que no arribaren a fer-se segons el plantejament inicial de l'arquitecte Josep Oriol i Bernadet, per fallida de l'empresa. Al començament del segle XX el propietari era Pau Garriga, de la família fundadora, i s'arriba al màxim esplendor del balneari. Durant la guerra civil l'edifici hostatjà refugiats i en acabar-se la contesa tornà a funcionar com a balneari fins a l'any 1958. Ara el seu estat és ruïnós. Tanmateix, les propietats de les aigües sulfuroses de la Puda eren i són moltes, especialment per a afeccions respiratòries i cutànies.

    BACHS,E; RUIZ DE MENDOZA,E (1983) " la Puda de Montserrat". Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic.
    MORAN,Josep; PLADEVALL, Antoni; RIERA, Sebastià (1982): Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Fundació enciclopèdia catalana. Vol. VIII. El Barcelonès i el Baix Llobregat, Barcelona .Pp.405
    PAULO,Josep(1989). Guia Topogràfica i toponímica del terme d'Esparreguera.pp.82
    VALLS, Orenci (1961). La Vila d'Esparreguera i el seu terme. Pp.345-349;
    VVAA (1983). Esparreguera. Cent anys d'història gràfica 1880-1980.pp.87-88