Balma sepulcral de Font Guillera Lluçà

Osona
Sector sud-oest del terme municipal
A 1600 metres per pista forestal de la carretera C-154, punt quilomètric 32'700

Coordenades:

42.04322
2.03093
419798
4655029
08109-135
Patrimoni immoble
Jaciment arqueològic
Prehistòric
Edats dels Metalls
Dolent
Jaciment molt erosionat.
Legal
Normes Subsidiàries de Planejament de Lluçà, 2001
Sí, CC.AA. 2610
Difícil
Sense ús
Privada
Ref. Cad.: 08108A019000300000BG
Jordi Compte i Marta Homs

El jaciment de Font Guillera es situa en una balma al límit del terme de Lluçà tocant amb el de Prats de Lluçanès, a uns 100 metres de la font que li dóna nom. Està formada per un estrat de gres d'uns 2 metres de potència, arrodonit per l'erosió de l'aigua que descansa sobre argiles compactes que a causa de l'erosió han acabat format la balma. Presenta una llargada d'uns 70 metres, oberta de cara a llevant. La zona central forma un abric de 22 metres de llarg per 6 metres d'amplada màxima i una alçada de 3 metres. Els materials arqueològics van ser extrets per aficionats de Prats de Lluçanès sense tenir en compte cap mena de control estratigràfic i per tant es fa difícil establir la seva procedència exacta, i la possible estratigrafia. El material arqueològic que es conserva és ceràmic, lític i ossi, així com algunes restes antropomòrfiques. Les ceràmiques són de pasta grollera, llises, algunes amb incisions i impressions, de formes globulars i perfils en S, l'única forma recuperable. En indústria lítica, i corresponent a l'aixovar funerari, dues làmines de sílex sense retoc així com una plaqueta d'esquist de forma rectangular allisada i vores arrodonides. Pel que fa a la indústria òssia cal citar la presència de punxons d'os allisats. Els materials antropològics indiquen la inhumació de varis individus, almenys tres. Un home, una dona i un infant, del tipus mediterrani gràcil. Les restes conservades són un frontal masculí, un crani femení i cinc porcions de crani infantil.
A nivell cultural, segons J. Castany, la plaqueta d'esquist i d'escudella en forma globular, de tipus campaniforme però sense decoració, orienten la seva cronologia cap a l'eneolític. La balma fou buidada pels aficionats esmentats i per tant la manca de posició estratigràfica és total. Malgrat tot J. Castany apunta que Font Guillera és possiblement un enterrament col·lectiu de tipus familiar situat en una cronologia relativa entre 1700-1500 aC.

Part dels materials trobats a la balma sepulcral de Font Guillera es troben exposats en una vitrina al Museu municipal Miquel Soldevila de Prats de Lluçanès dins la col·lecció Prats i el Lluçanès. Els materials exposats són els següents: diversos fragments ceràmics, aixovar funerari lític (plaqueta d'esquist), aixovar funerari lític i ossi (làmines de sílex i punxons d'ós treballats) i aixovar funerari ossi (material antropològic, crani frontal humà masculí, volta de crani femení).
Les dues imatges s'han extret de l'article: la Balma Sepulcral de Font Guillera (Prats de Lluçanès) dins Ausa.

La balma sepulcral de Font Guillera va ser descoberta per Mossèn Jaume Pladelasala l'any 1964, aleshores rector de Prats de Lluçanès. Aquest mateix any va ser excavada per dos aficionats també de Prats de Lluçanès (Sr. Domingo Gómiz i Ramon Boladeres). Més endavant Josep Castany, l'any 1974, hi efectuà prospeccions i n'estudià el material.

CASTANY, Josep (1980). "La Balma Sepulcral de Font Guillera (Prats de Lluçanès)" dins Ausa. Vic. Núm., IX, 1980.
Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. Lluçà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, juliol de 2008.