Balma que es troba prop de la masia de la Capçada (uns 140 m al sud-oest) i que ha estat obrada amb uns carreus de molt bona factura per tal d’utilitzar-la com a bassa. L’indret es caracteritza per un seguit de terrasses en un coster de la vall de la riera de Tauler, arranjades amb feixes de pedra seca d’una gran qualitat. En una d’aquestes feixes, precisament la que es troba damunt de la balma, hi podem veure alguna filada disposada en opus spicatum. La balma queda sota la feixa situada a una cota més baixa, a l’extrem de ponent, i forma part d’una de les diverses betes de roca que afloren en aquest sector. La boca de la balma gairebé no és visible perquè queda gairebé coberta per la vegetació. L’interior és compartimentat en dues cambres. Una a l’esquerra, de molt poca alçada i amb una obertura que comunica amb l’altra cambra, a la dreta, que és molt més alta i espaiosa i que correspondria a la bassa pròpiament. Aquesta mesura 11 per 7 metres, i és la que s’ha obrat amb tres murs fets amb carreus de mida força gran i tallats amb molta precisió. Els murs tanquen l’estança pels dos costats i també, per la boca de la balma, fins a una certa alçada. Al centre de la cambra hi ha un pilar que apuntala el sostre de la balma, i a un costat es conserva una escala que permetia accedir a l’interior de la bassa, ja que queda una mica enclotada en relació al nivell del terra.
Per la coloració dels murs, que indica el nivell de l’aigua, és evident que la construcció servia com a bassa, tal vegada utilitzada per a regar antics horts. És remarcable la perfecció tècnica del carreuat, amb unes juntures molt fines que impedien que l’aigua es filtrés. Per la seva tipologia, podríem datar l’obra tal vegada als segles XVIII o XIX.
