Balma dels Moros
Rajadell

Bages
El Daurell
Emplaçament
Camí que surt de Les Casetes en direcció oest. A 75 m.de cal Comallonga
400

Coordenades:

41.72676
1.70135
391989
4620254
Número de fitxa
08178 - 132
Patrimoni immoble
Tipologia
Jaciment arqueològic
Neolític
Prehistòric
Edats dels Metalls
Estat de conservació
Regular
Totalment coberta per la vegetació. Al 1993 es constatava que la capa superficial havia estat remoguda (PEP 1993).
Protecció
Legal
AEA.Catàleg bens protegits 2014 (num. 54)
Número inventari Generalitat i altres inventaris
Si CC.AA.
Accés
Difícil
Sense ús
Titularitat
Privada
Ref. Cad: 08177A00700051
Autoria de la fitxa
PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017-20

Balma sepulcral de dimensions no gaire grans, actualment coberta del tot per la vegetació de l'entorn. L'interior fa una cavitat d'uns 10 metres de llarg dins la roca de conglomerat. El sol és compost per un estrat d'argila molt fina. A la capa superficial aparegueren restes òssies humanes.

Apareix esmentat al llistat del catàleg de bens protegits de 2014 amb el num. 54 però la fitxa no ha estat publicada (protecció dubtosa).
La balma es troba molt a prop de cal Camil·la. Es baixa per un camí que hi ha darrera de Cal Camila, al pendis, en direcció SO, per sota la plataforma on s'assenta la casa. El camí es molt interessant, a voltes empedrat, i es dirigeix al Nucli antic. La Balma es situa a una 40 m al SO de Cal Camila, i el corriol que des del camí esmentat hi porta és actualment impracticable a causa de la vegetació: l'accés a l'interior de la balma és actualment impossible (2020). A sota la balma hi discorre el torrent del Daurell. Per anar a Can Camil·la i Can Camallonga cal prendre la pista que surt del barri de les Casetes en direcció SE.
Es tracta d'una balma sepulcral, probablement corresponent al neolític, al calcolític o a l'edat del bronze. El jaciment és semblant a la balma de can Bosc, a Rajadell mateix, però sembla que aquest podria contenir més volum de restes arqueològiques.
La capa superficial (on aparegueren restes òssies humanes) va ser remoguda amb una aixada; això no obstant, l'estrat fèrtil podria ser encara bastant potent i abastar tota la llargària de la balma.
Durant les tasques de revisió de la Carta Arqueològica, el desembre de 2010, es va observar que els sediments estaven coberts per la vegetació de l'entorn, bàsicament bardisses.

Es tracta d'un jaciment arqueològic inèdit fins la redacció del PEP 1993, que el va recollir a partir de noticies orals. El nom popular de la balma "dels moros" ja és un indicador de la possibilitat que contingui restes arqueològiques. Pels volts del 1980 els mateixos habitants de Can Camallonga recolliren casualment alguns ossos barrejats entre la terra de la balma. Es van desenterrar alguns ossos amb aixada però, segons la informació oral, en restaven molts més.

Informació oral: Salvador Comallonga (1993).
IPAC. Carta Arqueològica. Servei d'Arqueologia. Generalitat de Catalunya.

Descarrega PDF