Balma de la Pinassa
Matadepera
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Balma murada situada a mig camí, entre els camins de la Senyora i de la Soleia, al capdamunt de la Canal Freda. El seu accés es fa per qualsevol dels dos i en arribar a la Canal Freda, baixar tot buscant un corriol estret que baixa pel costat esquerre de la canal. Un cop arribats al primer barranc, travessar-lo enfilant-se per una roca i continuar per un corriol molt estret que ressegueix per sota un gran bloc. Mentre hi passen, localitzarem les places d’un parell d’antigues carboneres. Quan el camí comença a fer-se fonedís, pujar a mà esquerra pel dret, fins a trobar una gran pinassa (volt de canó de més de 3 metres per una alçada d’una trentena de metres)
La balma mesura uns 35 metres de llargada amb una alçada que sobrepassa els 7 metres. Està orientada al nord. Només una part és obrada. La fondària màxima del conjunt és d’una dotzena de metres, essent la part no murada la més profunda i alta i on s’hi localitza a més, una petita surgència intermitent.
Formada per l’erosió en el seu estrat més bla, es tracta d’una cavitat protegida amb un mur de pedra irregular collat amb morter. L’espai interior és allargassat d’una dotzena de metres de llargària per uns 9 metres de fondària màxima, tot i que la part més fonda, no queda arran de terra sinó que queda situada en un nivell superior només si pot accedir ajupit. Una corda collada al sostre permet enfilar-s’hi. Té una llar de foc amb fumeral, una taula feta de pedra al davant i en un racó planer, una plataforma de palets de fusta que serveixen de llit als excursionistes.
També se la coneix com la Balma SEAC.
Història
El nom prové d’una pinassa de l’espècie Pinus nigra (3’15 m de volt de canó per 26 metres d’alçada) que hi ha pocs metres abans. Es té constància que veïns de Castellar del Vallès i de Sant Feliu del Racó s’hi amagaren durant la Guerra Civil. També fou coneguda pels carboners que carbonejaven justament a la canal (encara es poden veure indicis de carboneres).
Florenci Santiesteban, veí de Sant Feliu del Racó, que coneixia molt bé aquest indret va acompanyar un grup de joves tot just de catorze anys, membres de la Secció Excursionista de l’Ateneu Castellarenc (SEAC) de Castellar del Vallès després d’haver-los explicat les històries d’amagatalls.
En aquell moment no estava murada o les restes eren minses i al fons hi havia una petita surgència intermitent coneguda pels carboners. Els joves, Josep Llinares, Pere Roca, Danivel Rocabert, Joan Sallent, Vicenç Portell i Francesc Serra en van fer el seu centre d’operacions. Adequaren una part de l’espai protegint-lo amb branques i poc després repicaren una part més tova de l’interior amb la intenció de guanyar espai. Muraren la balma amb un mur de pedra lligat amb morter de calç i col·locaren finestres rodones i quadrangulars i una porta. Van habilitar el seu interior amb estris i mobiliari. Allí hi anaren varis anys, durant els caps de setmana i festius fins l’any 1968 on toparen amb les obligacions del servei militar. A la tornada encara s’hi varen retrobar varis cops, però la vida els anà portant cap a altres direccions.
Bibliografia
SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.
