Ball dels Goigs de les Esposes Sant Julià de Cerdanyola

Berguedà
Santuari de la Mare de Déu de les Esposes
Santuari de les Esposes

Coordenades:

42.22664
1.88524
408006
4675542
08903-203
Patrimoni immaterial
Música i dansa
Contemporani
XIX-XX
Dolent
S'ha perdut el costum
Inexistent
Obert
Sense ús
Pública
María del Agua Cortés Elía. OPC

Els goigs són cants populars religiosos propis dels Països Catalans, són composicions poètiques de caràcter popular, dedicats als set goigs de la Mare de Déu, però també a Crist i als sants. Al principi es ballaven igual que els virolais davant de les imatges de les marededéus. Es canten col·lectivament, en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec, una processó... La seva finalitat consisteix a donar gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat. Els goigs de la Mare de Déu de les Esposes es cantaven el 15 de setembre durant la celebració la festa de la Mare de Déu de les Esposes. Eren uns goigs que es ballaven, i dels pocs que han arribat d'aquest tipus. Els romeus cantaven els goigs fent un ball agrupant-se de tres en tres i per sexes, s'agafaven del coll i seguint el ritme de la cançó, de forma pausada, entraven a l'ermita, uns darrera els altres. En arribar davant l'altar feien un acatament amb reverència i retornaven un grup cap a l'esquerra i l'altre cap a la dreta i retornaven pel lateral deixant lloc al següent grup. En arribar a l'entrada de l'església tornaven a fer el mateix moviment per tornar a acatar la imatge quan els toqués el torn. Aquesta dansa durava tot el temps que durava el cant dels goigs.

És un dels pocs goigs ballats que va arribar al segle XX, ja que la majoria s'han perdut. Existeixen diverses versions dels goigs de Ntra. Sra. de les Esposes o Espases. Es conserva un imprès a Vic el 1861, a la impremta Anglada; un imprès per Bayer i germans que no té data; altre de la impremta Vda. Casals de Berga; i uns que posa Goigs Nous. Tots presenten similitud, amb el títol Goigs a la Mare de Déu (Ntra. Sra) de les Esposes (o Espases) que es venera a la parròquia (o en el terme) de Sant Julià de Cerdanyola del Bisbat de Solsona, alguns tenen una imatge de la Mare de Déu al centre de la part superior, a sota hi ha els versos que es reciten i a baix una oració, tot voltat d'una orla decorativa. Aquests goigs no porten partitura i desconeixem com seria la melodia d'aquesta dansa.

Amades, Joan. (1982) Costumari Català. VOL I, 152. Salvat i Edicions 62, edició facsímil.
DD.AA. (1998) Sant Julià de Cerdanyola. Municipi de sempre. Municipi recuperat. Ajuntament de Sant Julià de Cerdanyola.