Ball de cascavells de la Torreta Montmajor

Berguedà
Sant Feliu de Lluelles
Davant l'ermita de La Torreta

Coordenades:

41.99697
1.69406
391839
4650265
08132-109
Patrimoni immaterial
Música i dansa
Contemporani
XIX
Bo
Inexistent
Restringit
Científic
Pública
Cortés Elía, Mª del Agua

El ball de cascavells de La Torreta es celebra l'últim diumenge d'abril. A les 12 del matí hi ha missa solemne, al final es canten els goigs, es baixa en processó fins al lloc de la ballada i es torna a pujar a l'ermita, finalment es reparteixen pomells de flors. Tot seguit comença el ball. Els balladors surten de la masia de Can Basora vers al planell que hi ha davant de l'ermita. El nombre de participants no és fixe, però oscil·la entre 8 o 14 parelles. Abans es ballava al ritme d'una cançó acompanyada a vegades amn violí; ara es dansa amb l'acompanyament d'una cobla o amb un cassette. La indumentària de les noies consisteix en: faldilla estampada, brusa blanca, un llaç vermell al coll, faixa vermella, mitges blanques i eserdenyes de vetes vermelles El nois: pantaló blau marí, faixa vermella, llaç vermell al coll, mitjons blancs, esperdeyes de vetes vermelles i cascavells als tormells. El ball discorre en una rodona fent passes al ritme de la música. El ball de cascavells es caracteritza perquè els balladors porten cascavells als tormells o braços, acompanyant a la melodia.

La informació recollida va ser facilitada a Ramon Viladès pels senyors Josep Montraveta de Can Jané i Ramon Palau de Cortielles l'any 1982.

Aquest ball es va tornar a instaurar l'any 1923, després d'haver passat uns anys en l'anonimat. Possiblement les guerres carlines del segle XIX el van fer trontollar. Per tant, sabem que ja existia al segle XIX, però no quàn va començar, tot i que els balls de cascavells estàn documentats des del segle XV a altres llocs de Catalunya. Només es va trencar la tradició els anys de la Guerra Civil, en que no es va cel·lebrar. Antigament es feia el dia de la Candelera, però uns anys després de la Guerra es va traslladar a l'últim diumenge d'abril. S'havia ballat a l'era de Can Basora i més tard al Cap de La Barraca. Abans tan sols el ballàven nois solters, però dels anys 40 encà el ballen conjuntament nois i noies, tant solters com casats. Actualment es balla a diferents llocs de catalunya. Al Berguedà es balla a Sant Feliu de Lluelles, l'Ametlla de Merola i Serrateix, a més del de La Torreta. A cada lloc el ball té una fesonomia característica i diferent tant en la tonada com en la coreografia, l'únic element comú és l'ús de cascavells, als que s'atribueix una funció simbòlica encaminada a la pràctica de l'expulsió de dimonis i mals esperits.

VILADÈS, R. (1982). Ball de cascavells de La Torreta. A L'Erol nº 2, pàgs. 39-40. PONS, J. (1982). La música dels cascavells. A L'Erol nº 2, pàg. 41. MIRALDA, J (1982). Els balls de cascavells. A L'Erol nº 2, pàg. 40.