Avetosa de Passavets
Fogars de Montclús
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
L'avetosa de Passavets és una de les dues que hi ha al Montseny, juntament amb la del Matagalls. Són les avetoses més meridionals de la Península Ibèrica, creixen als vessants més obacs dels cims i en contacte amb la fageda.
L'avetosa es situa al paratge de Passavets, a l'obac del Turó Gros, a uns 1.500 m d'altitud. S'hi accedeix per l'itinerari senyalitzat de Passavets al Turó de l'Home. Aquest puja per la fageda i al tercer revolt, a mà esquerra, s'enfila un corriol que duu primer a l'Abraçada i, més endavant, a l'avetosa.
Està formada per Abies alba, que és una conífera centreeuropea que troba al massís del Montseny la seva distribució més meridional a l'Europa occidental.
Un dels peus més destacats té una alçada d' aproximadament 30 m i més de 3 m de volt de canó.
A l'avetosa viuen mamífers com la llebre (Lepus lepus), i espècies d'aus com l'astor (Accipiter gentilis), el bruel (Regulus ignicapillus), la mallerenga emplomallada (Parus cristatus) i el reietó (Regulus regulus).
Història
Antigament a l'aveteda es recol·lectava la trementina de l'oli de l'avet o de les pinyes amb les que s'obtenia un xarop d'acció expectorant i antitussígena.
L'explotació més intensa sobre l'aveteda, per a l'extracció de fusta, va produir-se en dos períodes diferents. El primer entre els segles XVI i XVII, destinat al sector de la navegació, per a la construcció de pals de l'arboradura dels velers.
El segon, a principis del segle XX, quan l'any 1918 els comtes de la vall de Canet instal·laren una gran serradora mecànica, a tocar de l' indret de la font de Passavets, per a l'obtenció de bigues i taulons. Aquesta activitat va durar només uns quinze anys.
Bibliografia
- BRONCANO ATENCIA, M.J. [et al.]. (2006) Arbres i Arbredes singulars del Montseny. Llibres de Muntanya, 13. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, p.81-83.
- VIVES DE QUADRAS, J.M. (1996) "Arbres monumentals i singulars del Montseny". Monografies del Montseny, 11. Viladrau: Amics del Montseny.
